Sant Martí del Clot

Església parroquial del sector del Clot, a la Vall de Bianya, citada l’any 1253 com a “Sancti Martini de Teneriza”, nom que va modificar-se més tard per “Terneriza” i “Tornariça” fins arribar a la denominació actual de Sant Marti de Tornadissa, encara vigent.

És una construcció del segle XII, refeta després dels terratrèmols del segle XV, tal com consta a la inscripció gravada en la clau de dovella de la porta d’entrada “Com la present església fos destruïda per raó dita terratrèmol l’any MCCCCXXVIII, los prohoms de la parròquia tornaren la dita obra l’any MCCCCXXXVIIII. La mà d’obra ha duta en Francesc M. Coromina del Clot, òbit; la mà d’obra féu en Pere de Massegur de la Pinya, 1439”.

L’edifici, d’una nau, va ser alçat i modificat durant el segle XVIII amb afegits a les façanes nord i sud que donaren, a l’interior, forma de creu.

El campanar és de torre amb teulat a quatre vessants i es troba a l’extrem sud-oest de l’edifici. L’absis, semicircular i parcialment amagat per la sagristia annexionada a migjorn, conserva la cornisa i té en el centre una finestra cega.

L’interior del temple es va enguixar per tapar la negror que va ocasionar l’incendi de 1936.

A la porta de l’església hi trobem ferradures ja que Sant Martí havia sigut patró dels animals.

• Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora