Sant Martí de Talaixà

Un diploma del 872 ja fa esment d’una església, la primera construïda al lloc. Posteriorment es va fer una altre església, de la qual només es conserva una pica baptismal que es troba en la tercera que és la que ha arribat fins els nostres dies. Aquesta última seria dels segles XVII o XVIII. Va ser parròquia independent fins el 1614 i a partir de llavors va passar a ser sufragània de la de Sant Llorenç d’Oix.

• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.