Sant Martí de Solamal

Es troba molt a prop de l’església de Sant Pere Despuig. L’any 979 es troba en el testament del comte-bisbe Miró, que la va deixar al monestir de Sant Pere de Camprodon.  El 1358, el rei Martí l’Humà la incorpora a la Corona.

Els terratrèmols del segle XV la van destruir i en el segle XVI encara tenia el sostre descobert. Al segle XVIII es va substituir el campanar antic per una torre.

Igual que l’església de Sant Pere Despuig, aquesta va sofrir destrosses en la guerra del 1936. Al final de la guerra, també va ser rehabilitada.
Segons el cartell que trobareu al camí d’accés a la capella: “Notable exemplar romànic d’una nau amb llarg creuer afegit. A la façana de ponent té un campanar de torre quadrada. L’absis semicircular és ornat amb mènsules. Pica baptismal amb bordó i pica d’aigua beneita amb quatre caps femenins”.

• Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora