Sant Llorenç d'Oix

El document més antic on trobem el temple anomenat és del 937 i amb el nom “Sancti Laurentii de Evo”. Es creu que fou consagrada l’any 1017. El topònim va anar evolucionant: “Evo” (1017), “Uxo” (1213) i “Uxio” (1362). L’església va conservar, fins el 1936, un retaule del segle XVI i una taula sobre una escena de la vida de Santa Bàrbara. Aquesta última es troba en el Museu Parroquial de Sant Esteve d’Olot.

Edifici romànic del segle XII. Es va sobrealçar en temps posteriors per necessitats defensives. Té una sola nau amb volta apuntada. A llevant hi ha una àbsida semicircular, sobrealçada. Aquesta té fris fent dent de serra, cornisa i finestra central. A migjorn, hi ha cornisa, dues finestres i la porta d’entrada, amb arcuacions i llum rectangular. Aquesta porta es va obrir el 1977 arran d’unes obres de restauració fetes per la Diputació de Girona. En aquestes obres es va prescindir de la porta que hi havia a ponent de l’edifici i la nova porta es va portar de l’església de Santa Maria de Castella de Muntanya. A migdia hi ha indicis d’una galilea romànica. El campanar, situat a l’oest, era d’espadanya de doble obertura. Posteriorment es va convertir en torre. Al nord hi ha habitatges adossats a la paret. A l’interior hi trobem una pica baptismal molt senzilla.

• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.
• Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.