Sant Feliu de Riu

El temple consta citat al segle XIV com a "Sancti Felicis de Rivo". Consta que el 1314 hi va ver una visita pastoral el bisbe Guillem de Vilamarí i el 1329 el prelat Bastó de Montcada, en la qual es confirma la possessió de la parròquia i gran part de la vall de Riu pel monestir de Sant Llorenç de Sous.

D’un document del 1508 es desprèn que havia existit una galilea doncs es diu: "Mana que el pòrtic o galilea que hi ha davant de la porta de l’església sia agençada i recoberta pels parroquians abans de dos anys". En les obres que es van fer el 1981 no es va trobar cap indici de la galilea.

A finals del segle XVI, va perdre les seves funcions de parròquia i va passar a dependre de la de Santa Cecília de Sadernes. L’edifici es va anar deteriorant. El 1615, el bisbe Onofre Reart va ordenar als obrers que "d’ací fins al dia de Cinquagesma hajen fetes unes fonts baptismals sots pena d’entredit personal i, si no son fetes en dit termini, el qui vulgui batejar haurà de fer-ho a la parròquia de Sadernes". Les obres es van dur a terme però després es queixà que el camí d’accés era sec i perillós.

Durant un temps, la parròquia de Santa Cecília de Sadernes, de la qual eren sufragànies Sant Feliu de Riu, Sant Aniol d’Aguja, Sant Grau d’Entreperes i Sant Andreu de Gitarriu, es va comprometre a fer missa cada diumenge a Sant Aniol d’Aguja i Sant Feliu de Riu.

És un edifici del segle XII, d’una nau i volta apuntada amb el sòl més enlairat en el presbiteri. A llevant hi ha l’absis. És semicircular, amb una finestra de doble esqueixada al centre i un fris senzill, sostingut per mènsules. A migdia hi ha també dues finestres de doble esqueixada. A la part occidental s’hi troba la porta d’entrada, amb llinda i timpà llis, formada per tres arcs en gradació i que conserva en un batent de la porta la ferramenta de l’època romànica. Damunt la porta hi ha una finestra i dos arcs en gradació. Tant a l’exterior com a l’interior, una cornisa recorre tots els murs. A ponent hi veiem el campanar, d’espadanya i doble obertura.

• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.
• Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.