Sant Esteve d'Olot

L’església primitiva data de l’any 977. El 1116 va ser consagrada i va durar fins els terratrèmols del segle XV. Aquests van destruir l’església, que va ser restaurada. Entre el 1750 i el 1763 es va ampliar degut a l’important augment de la població. La façana es va acabar de construir el 1800. La construcció va ser dirigida per l’enginyer militar Blai de Trincheria. El resultat va ser un edifici d’estil neoclàssic.

L’any 1886 es van fer més reformes; es va embellir la façana i poc després es va construir l’escalinata.

Durant la guerra civil, l’església va patir varis desperfectes que van ser arreglats acabada la guerra.

En el projecte original de l’edifici que veiem avui constava de tres cossos: el frontis, ja construït i dos campanars, un a cada costat de la façana. Finalment només es va construir un campanar. Aquest és de planta quadrada i hexagonal la part superior. Té quatre obertures amb balustrada. L’interior és d’una nau de 58 metres de llarg per 37.4 metres d’amplada i 52 metres de creuer. L’alçada és de 34.5 metres. Té diferents capelles, la dels Dolors, del Roser, Sant Josep, del Sant Crist del Baptisteri... La pica baptismal és moderna.

Dins el recinte hi ha el Museu Parroquial.

• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.