Sant Aniol d'Aguja

L’any 859, un abat anomenat Racimir i un grup de monjos benets, tots originaris del cenobi de Sant Maria d’Arles, s’instal·len a la vall i funden un monestir. L’abril del 872 en un diploma que el rei franc Carles el Calb cedeix el convent a la comunitat i els acredita en possessió una extensió de terreny "entre les valls de Sadernes, d’Aguja i de Riu, fins al Forat de Treu, a les cingleres de Gitarriu. També els corresponia la jurisdicció sobre el monestir de Sant Llorenç de Sous, més tard del Mont".  Fins el segle XI, Sant Llorenç depenia de Sant Aniol. A partir de llavors s’inverteix la possessió i Sant Aniol passa a ser una cel·la de Sant Llorenç. Els anys 1279 i 1280 figura "l’ecclesia de Aguya". El 1379 apareix un dret cobrat pel sobirà per part de la parròquia d’Aguja. L’església va acabar adscrita a la parròquia de Santa Cecília de Sadernes.

La tradició diu que Sant Aniol va venir, del Vallespir, a fer penitència en la zona d’Aguja fins que, descobert el seu amagatall, va tornar a França on va ser martiritzat.

El temple ha sofert, al llarg de segles, nombroses reformes, tot i que encara conserva la seva planta romànica. A llevant hi trobem l’absis, semicircular amb arcs llombards. Això el situaria al voltants del segle XI. En el centre hi ha una finestra. La nau original és de volta de canó, allargada posteriorment per la banda de ponent. Aquí hi trobem la porta que encara conserva algunes ferramentes romàniques. Sobre la porta hi ha un ull de bou i el campanar d’espadanya, al qual s’hi instal·là una nova campana l’any 1962. Des de l’interior s’accedeix, a través d’un passadís, a l’anomenada cova de l’Abat, balma formada per les filtracions de les aigües i que s’ha convertit en capella subterrània, amb un altar d’obra adossat a la pedra. Actualment, la rectoria s’ha convertit en un refugi de muntanya.

Fins el 1936, aquest lloc era punt de trobada de fidels, excursionistes, romeus d’una i altre banda de la frontera i els traginers de carbí i mercaderies. Acabada la guerra, els masovers de l’Hostal de la Muga s’instal·laren a la rectoria fugint dels maquis i altres problemes fronterers. Després s’hi instal·là en Miquel Oliva com a guarda del refugi, tot i residir al Serrat del Pont de Montagut. A la rectoria hi havia un petit hostalatge. Tot i això, s’aconsellava anar al Molí.

Al 1957, el centre excursionista de Banyoles habilita com a refugi la rectoria, que permet dormir quaranta persones. També es condiciona un refugi lliure als baixos amb capacitat per vint-i-cinc places. Actualment és l’associació "Amics de Sant Aniol d’Aguja" qui s’encarrega del manteniment del refugi.

El nom “Aguja” prové del llatí "aquagium" i equival a un canal o curs d’aigua estret entre cingleres.

• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.
• Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.