Sant Andreu del Coll

L’església és una construcció del segle XII. Tot i això les primeres noticies daten de l’any 953, quan el comte de Besalú, Wilfred, va fer donació del monestir de Santa Maria de Riudaura i les seves pertinences al cenobi de Santa Maria de la Grassa. El 995 es va fer la consagració per part del bisbe de Girona del temple anterior a l’actual. El 1034 trobem documents que citen “Sancti Andree que est in collo Aliario”. Més endavant, el topònim es troba com a “Collis Bremiradi” (1097), “Collo” (1113 i 1176) i “Colle” (1372). En el segle XIV figura com a “ecclesia prioratus de Ridaura”.

Temple d’una sola nau. L’àbsida és semicircular amb un petita finestra central. Té un fris sostingut per mènsules senzilles i cornisa. Al nord hi ha la sagristia construïda en una època posterior al romànic. A llevant hi ha la porta. El campanar actual és del segle XVIII. Havia estat d’espadanya i convertit més tard en una torre amb teulat a quatre vents. Fou destruït el 1876 degut a un llamp i s’hagué de refer. Fins al 1936 l’església va conservar una làpida sepulcral gòtica, d’alabastre, en la qual es representava l’enterrament de Berenguer del Coll. Actualment hi ha un rèplica de guix a l’Hospici d’Olot.

En les obres de restauració que es varen fer recentment, es van trobar restes de l’absis primitiu, enterraments de diverses èpoques i els fonaments d’un edifici annexa a la façana de ponent.

• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.
• Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.