Sant Andreu de Socarrats

Descripció

Hi ha notícies que l’any 1000 ja existia una església preromànica. És possible que l’actual sigui una segona o tercera construcció. Pertanyia  a un alou de Santa Maria de Besalú.

La nova església va ser consagrada el 1117 pel bisbe de Girona Berenguer Dalmau. En el document citat se l’anomena "Sancti Andreae… in loco que dicitur Socarrads". La masia del costat és la de Sobeies, casa dels Socarrats, una de les antigues famílies nobles de Bianya.

Els terratrèmols del segle XV la van destruir totalment. El 1436 es va reconstruir. El 1582 va ser unida a la parròquia de Sant Joan les Fonts.

Al segle XVII es va substituir el campanar per una torre. Així ho indica un gravat que posa la data de 1688.

L’església va ser incendiada durant la guerra de 1936 i al acabament de la guerra, reparada.

Bibliografia

  • Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora