Sant Andreu de Porreres

Durant segles va ser el principal temple de la parròquia de la Vall del Bac. Es té constància de l’església l’any 946 en que està citada en un document testamentari com a “Sancti Andreae de Porrarias”. El nom es repeteix els anys 977 i 979 i es converteix, el 1362, en “Porreriis”.

Del romànic es conserven detalls molt amagats entre els afegitons que es van fer durant els segles.

L’àbsida és semicircular, amb cornisa i fris sostingut per mènsules. La porta d’entrada és a llevant, sota un porxo. El campanar, que era d’espadanya, es va convertir en torre amb teulat de dos vessants i es troba al mig del conjunt d’edificis.

Fins el 1936 es feien les misses en aquesta església. Després van passar a fer-se a l’església de Sant Miquel de la Torre.

• Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora