Pont vell de Besalú

Descripció

El pont de Besalú d'origen medieval és una construcció que salva el riu Fluvià. Va ser l'únic accés a la vila pel costat sud fins a la realització del de la carretera al segle XX.

Pont de forma angular de vuit arcs, el primer queda inclòs dins del sector corresponent al recinte emmurallat, desiguals, sobre pilars, molts d'ells fonamentats a la roca viva, amb tallamars. Al final del primer tram, entre el quart i el cinquè arc, hi ha un eixamplament de la calçada, la" creu grossa", i més endavant, entre el sisè i el setè, n'hi ha un altre, anomenat la "creu petita".

El sector més antic del pont, que data del segle XI o XII, sembla que és el més proper a la vila de Besalú: s'hi poden observar filades irregulars de petits carreus, similars als que apareixien a les construccions més antigues de la vila. El portal d'accés, fortificat, està sobreposat al primer pilar del pont. Damunt del cinquè pilar, s'alça la torre fortificada, de planta hexagonal amb dos arcs de mig punt sobreposats, per la banda de llevant, i amb un arc apuntat i espitlleres al cim, per la banda de ponent.

En un dels carreus del pilar central del segon tram, hi ha una pedra heràldica amb la data 1680, cosa que fa pensar en una restauració de gran envergadura o en una reconstrucció quasi total del pont. El mateix any hi ha notícies de reparacions al molí fariner i al molí draper, malmesos per les inundacions. Potser el pont també en va quedar afectat i va necessitar una bona restauració.

Història

El pont de Besalú, sobre el riu Fluvià, és el resultat de diverses reconstruccions, reformes, afegits i restauracions, fetes al llarg dels segles. La primera notícia que se'n té és del 1075, en què s'esmenta un pont a Besalú. L'any 1284 es torna a fer referència al pont, en vendre un hort.

Pot ser que el traçat inicial fos un altre (aigües amunt hi ha restes d'un pilar amb carreus a la base similars als del pont). L'any 1315 Jaume II atorgà als jurats de la vila el privilegi per començar a construir un pont nou i cobrar els impostos per creuar-lo. El 1316 és contracta Pere Baró, mestre de ponts de Perpinyà . En època medieval s'hi feia el peatge comtal (una moneda per persona) que serví per pagar la construcció. Durant la mateixa centúria es fortificà amb el portal i la torre d'entrada a la vila.

Diversos aiguats (1315, 1321, 1433, 1421, 1669, 1771 i 1790) afectaren el pont de manera que calgué reparar-lo sovint.

L'any 1880 s'enderrocà la torre del centre i el portal d'accés des del poble per facilitar el pas de maquinària necessària per a la indústria local.

Durant la guerra civil, en el moment de la retirada de la zona republicana, es dinamitaren algunes arcades que foren restaurades l'any 1965.

Bibliografia

  • Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya