Pont de Valentí

Pont situat prop de Sadernes i que és un punt de referència pels excursionistes de la zona. Es va fer famós ja Marià Vayreda, en la seva novel·la <em>La punyalada</em>, situa en aquest lloc un segrest i la posterior operació de rescat. Josep Girona, prosista, també en fa referència: "No gaire més amunt, les aigües cristal·lines del torrent passen frisoses per sota el vell pont d’en Valentí, que les contempla indiferent, impassible, al pas de les centúries. Al costat es drecen encara les ruïnes del petit i rústic hostal que un dia acollí sol·lícit el vianant, trescant per viaranys pedregosos i córrecs estimbats..."

El pont va ser molt utilitzat pels traginers que venien de Beget i Oix carregats de carbó i anaven cap a la vall del Fluvià i l’Empordà. També el van utilitzar les corrues d’animals que transportaven el mineral de ferro de les fargues del Ripollès.

El pont està format per dos arcs de mig punt. S’ignora la data de construcció si bé s’hi poden veure moltes reparacions fetes al llarg dels anys. L’última va ser el 1988, per part del Centre Excursionista de Banyoles i subvencionada pel Departament de Cultura de la Generalitat, la Diputació i l’ajuntament de Montagut.

• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.