La Plana

La nissaga dels Plana s’inicia amb Benito Plana Burch, casat amb Maria Jordà Batlle. El 1843 van anar a Mieres, a Can Gou, possessió de la família de la dona. L’hereu d’aquest matrimoni heretà la casa i fins el 1980 hi van viure els seus descendents.

Josep Pla va ser amic del doctor de Mieres Miquel Verdaguer. En un viatge amb ell descriu la finca amb aquestes paraules:

“... Sortim del Clot de Matabous amb els motors trepidants i entrem al Pla de les Medes a través de camins perduts i infernals. Travessem ara, la propietat del Dr. Verdaguer, que de 600 metres per amunt és poblada de faigs. No pas de faigs alts i corpulents, que evoquen imatges, com deia el poeta, de l’arquitectura del gòtic florit (flamboyant), sinó rebrolls de gaigs d’una gran vitalitat, finíssims. El propietari els contempla entendrit. Tenen el tron jove i un llançament esvelt. Comencem de trobar algun terreny pla, de cultiu, erm. Veiem una casa, arranada al cantell del bosc. El camí hi passa tocant. Ens hi aturem. És una de les cases pairals del doctor Verdaguer –del cantó de l’àvia materna. En el moment d’entrar-hi no hi trobem ningú. Ja no hi ha pagesos, però no està totalment deshabitada. Hi viu un pastor de Sant Esteve de Llémena amb un ramat de bestiar de llana, xais i ovelles: 150 caps. El ramat viu aixoplugat a la pallissa. El pastor ocupa la casa buida i solitària. A la cuina hi ha unes ampolles buides i una mica de llenya a la llar. Divaguem pel gran casalot. En l’aire, hi ha un olor de ramat de llana. No hi ha res, cap moble, llevat d’una taula coixa i una cadira. El terra és empostissat. Les parets tenen una nuesa tètrica, els cairats interiors es mantenen. Hi ha algun teulat, però, que perilla. Veig per una inscripció en una llinda, que és una casa remença. Aquesta casa haurà durat quatre segles...”. 

• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert.