La Mare de Déu del Roser

Església construïda el segle XVI. Sobre la porta d’entrada hi ha una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu. Va ser feta el 1939 per l’artista olotí Narcís Salgueda. Més amunt hi ha un ull de bou. A l’esquerra de la porta hi ha el campanar, poligonal d’estil renaixentista i teulat piramidal.

La porta de la sagristia té la data del 1751 i la pica baptismal, la del 1641. Un primer retaule fou construït el 1583 i pintat per Joan Sanxes Galindo. Aquest, al 1794, va ser desmuntat i substituït per un de neoclàssic, de Dalmau Massegur. El 1936 va ser destruït.

En els segles XVII-XVIII, l’església era portada pels obrers administradors de l’Obra i la Confraria del Roser, instituïda el 1587.

Des de mitjans del segle XIX fins a mitjans del segle XX, l’edifici posterior es va habilitar com a residència de les “Hermanes” de l’Ordre Tercer de Sant Francesc d’Assís. Aquest comunicava amb l’interior de l’església. Finalment el convent va ser enderrocat per aixecar-hi un casal d’avis.

• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert.