El Colomer

A començaments del segle XIII ja existia. El 1207 es tenen les primeres notícies de la família Colomer. El cognom va seguir fins a meitats del segle XIX, en que es va perdre per l’entroncament d’una pubilla.

El mas ha estat sempre un dels mes importants del terme. Un capbreu de l’any 1507 expressa les serves possessions, totes sota el domini del monestir de Sant Benet de Bages, posant de manifest que tots els habitants del mas són homes propis, sòlids i afocats de l’abat i que en cas d’heretament de fills i filles li havien de donar 13 sous i 4 diners. També hauria de prestar al batlle de les Preses un corbell de raïms de cinc arroves de pes i tres gallines per raó del delme de cànem, dos quarterons de vi i un feix de palla; i al vescomte de Bas, tretze punyeres d’ordi rases.

A la planta baixa de la masia hi havia una capella que s’ha restaurat i traslladat a la planta superior. En una llinda es pot llegir: "1865-HIC DOMUS DEI EST PORTA CELI". Al costat de la porta d’entrada hi ha una llinda traslladada d’una altre casa de la família que diu: "Aquesta porta fou posada vivint tots ensemp’s Jaume, Anton, Rita y Madalena Serrat. Recta línia dessendens".

El 1608, Miquel Colomer deixa dit que era el senyor útil i propietari dels masos Colomer, Mijà, Coromina i Desmijà amb totes les seves terres, a prestació de delme i tasca a dit abat i monestir de Bages.

• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert.