Cinglera de Castellfollit de la Roca

Des d’un punt de vista geològic i paisatgístic, la cinglera de Castellfollit de la Roca és un dels indrets més interessants del Parc Natural.

Té uns 300 metres de llarg i fins a 54 metres en el seu punt més alt.

Ha estat originada per la superposició de dues colades de lava. La primera, de 350.00 anys d’edat, prové de la zona de Batet des d’on es va escolar per la vall del Fluvià fins a Sant Jaume de Llierca. La segona, que no ha estat datada, procedeix de la vall de Begudà, des d’on es va escolar per la vall del Turonell i va recobrir la colada més antiga.

La presència d’un paleosòl (sòl antic format per materials al·luvials i piroclàstics, de colors més clars), aproximadament a un quart de la base del cingle, permet explicar que en aquesta zona es van emplaçar dues colades i indica que entre l’emissió d’una i de l’altra va passar prou temps perquè el riu pogués sedimentar tots aquests materials.

La lava, en solidificar, dóna lloc a una roca de gran duresa, el basalt. En el procés de refredament, la lava es contrau, s’esquerda i pren diferents formes o hàbits de retracció. Es poden observar, a la base de la cinglera, nivells amb hàbit lenticular (formació de lloses), i a la part superior, nivells amb hàbit prismàtic (columnes hexagonals més o menys ben formades).

El Fluvià i el Turonell, en un lent procés erosiu, han solcat els seus llits en els contactes entre les colades de lava i el relleu preexistent.

Aquest procés ha posat al descobert a la base de les colades una antiga terrassa fluvial sobre la qual es van emplaçar els corrents de lava.

A la base de la cinglera, trobem vegetació de ribera amb freixes, pollancres, verns i salzes.

• Gutiérrez i Martínez, Jesús M. et al (2008). Història de la Garrotxa. Girona: Unitat de publicacions de la Diputació de Girona