Capella de Santa Cecília de Sadernes

És d’origen romànic i ja s’esmenta el 977 com a “Sanctae Ceciliae de Sadernes” en una donació feta pel comte-bisbe Miró de Besalú a favor del monestir de Sant Pere. A la placeta, un rètol refereix la història i característiques de la mateixa.

La seva data de construcció es situa al segle XII. El 1999, l’Ajuntament va promoure la seva restauració.

Al Museu Diocesà de Girona es guarda la imatge de Santa Maria, talla romànica de 70 cm d'alçada considerada prototipus de l'escola garrotxina, que s'havia venerat en el temple de Santa Cecília de Sadernes, citat com de "Saturnense" (any 1004) i "Sadernesio" (any 1362).

L’edifici és d’una sola nau i volta apuntada. La nau va ser sobrealçada més endavant per motius defensius. A ponent hi ha la porta d’entrada amb arcs de gradació, llinda i timpà llis. En aquesta façana també hi ha una finestra convertida en ull de bou. El campanar és de torre amb teulat de quatre vents. Està construït sobre l’antic d’espadanya amb doble obertura. Fins a finals del 1970, al nord, hi havia una sagristia que fou enderrocada. Al sud hi ha tres finestres. A llevant hi ha l’absis, semicircular amb una finestra al centre. Hi ha cornisa tant a l’interior com a l’exterior, aquí ornada amb mènsules senzilles.

• Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.