Capella de Sant Miquel de Monteia

El lloc havia estat parròquia fins que al segle XVI fa ser agregada a la de Santa Maria de Tortellà. El primer document que trobem és del 1228 en el que el noble Bernat de Sales va fer donació de les dècimes de la parròquia, anomenada "Sancti Michaelis de Montilia", a l’església de Santa Magdalena de Palau de Montagut. Al 1341 trobem un altre document amb el mateix nom. El motiu d’aquest és la venda d’un bosc de la parròquia, situada en terres del castell de Sales. Al 1362 s’anomena "Sancti Michaelis de Montilias". En aquest mateix segle es va convertir en "Monteya".

Temple d’una sola nau, amb volta apuntada. Es creu que és del segle XII-XIII. Hi ha indicis que fan suposar d’un temple anterior, possiblement del segle XI. A migdia hi ha la porta d’entrada amb arc de mig punt i llum rectangular. Al damunt hi ha una finestra i cornisa. A ponent hi ha una finestra i un campanar d’espadanya d’un sol ull. Al trobar-se decantat cap a un cantó, indica que en el passat hauria tingut dues obertures. A llevant hi ha l’àbsida, semicircular amb tres finestres, cornisa i uns nínxols adossats a l’extrem sud. A l’interior hi ha una pica baptismal molt senzilla. Destaquen els seients de pedra adossats als laterals. La volta d’àbsida és de quart de cercle, amb una finestra en forma de creu grega.

Entre el 1999 i el 2001 es van fer obres de restauració.

• Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.
• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert.