Descripció
És una mostra dels casals construïts a Olot al segle XVIII. Va ser adquirit per Josep de Trinxeria el 1735. Josep de Trinxeria un pagès de Prats de Molló. S’oposà al domini francès sobre el Rosselló i dirigí la revolta dels Angelets. Va obtenir algunes victòries militars però finalment es va instal·lar a Olot. Va morir el 1689 a França. Va tenir tres fills: Ignasi, qui va morir solter; Josep, que va ser capità de la unitat Caballos Corazas i va exercir com a governador de Camprodon i finalment, Blai, qui fou mariscal de camp dels reials exèrcits i governador de Montsó i de Tarragona i més tard comandant general d’Aragó.
Entre el 1750 i el 1763, Blai de Trinxeria, capità d’enginyers, va dirigir les obres d’edificació de l’actual església de Sant Esteve.
Cal dir que el nom es va castellanitzar a partir del 1748. A partir de llavors són dits Trincheria.
Durant les diferents guerres que hi hagué, el casal va ser lloc d’estada dels estats majors tant carlins com liberals. Tot i això, segons Ramon Grabolosa, la família era d’ideologia liberal i hagué de marxar del casal varies vegades. També destaca l’amistat de Antònia de Cortada, familiar dels Trincheria, amb el general Savalls, cosa que afavorí que es pogués salvar el gran patrimoni de la casa.
L’edifici té tres crugies amb una escala central. Al primer pis hi ha una gran sala central. La decoració del saló i alguns dormitoris és classicistad’estil Lluis XVI i Imperi. Destaca l’”alcova del bisbe”, amb llits denominats d’”Olot” i l’”alcolva del general” amb obres de Joan Carles Panyó.
L’edifici va ser adquirit per l’ajuntament d’Olot i hi ha l’Institut de Cultura d’Olot.
Bibliografia
- Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.
- Catàleg de Bens. POUM d’Olot [consultat el novembre de 2015]