Can Gustí de Riu

Coneguda com a Can Agustí, Ca n’Agustí de Riu o Can Gustí de Riu. És un gran casal format per dos cossos de planta rectangular amb teulats a dues aigües. Té baixos, planta i dos pisos superiors. La façana principal està orientada a llevant. En aquest lloc hi ha la porta principal que porta directament a la planta. Als baixos s’hi accedeix des de la façana de migdia. El mas està construït amb carreus poc treballats, excepte els cantoners i els de les obertures.

Fins a meitats del segle XX, aquesta zona va ser molt important pel comerç de carbó vegetal. També era pas obligat dels camins que connectaven l’Alta Garrotxa i l’Empordà.

Es poden veure dues èpoques de construcció, una del segle XIV i un altre del segle XVIII. D’aquesta última es poden trobar unes bigues amb les dates del 1712, 1762 i 1780.

Segons els estudis de Ramon Sala i Canadell i Narcís Puigdevall i Diumé, es creu que “<em>vil·la Derio</em>” podria ser en nom primitiu de l’actual mas. Això implicaria que l’origen del lloc es remuntaria al segle XI.

Hi ha una descripció del mas feta per C. Agustí Trilla als anys 1870-1875: "De les masies, la més important és can Gustí, masia de gran extensió de terres de conreu i de pasturatge, en la qual es mantenen ara gran quantitat d’ovelles i de cabres, no mancant-hi la criança de porcs i vaques corresponents a la gran extensió de la masia. S’hi troben instal·lades espaiosament les habitacions de l’amo del mas, separades de les que ocupa la família de masover, amb tot el personal necessari per al conreu de la terra i guarda del bestiar. A la casa, a més de les quadres necessàries per als animals de recria, al seu entorn es troben l’era de batre i diferents edificis i coberts corresponents a corrals, pallers, femers, etc."

A prop de la casa hi ha “la casa del Bosquet”, edifici habilitat com a refugi dels excursionistes.

• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.
• Catàleg de Bens. POUM de Montagut i Oix [consultat el novembre de 2015]