Descripció
Es troba a la sortida de Besalú, en direcció a Figueres. El casal és de grans dimensions i compta amb una gran extensió de terres.
A la casa principal s’hi accedeix per una portalada que porta a un pati. Sobre la portalada hi trobem una llinda amb la data de 1796. Un cop a dins veiem la façana principal amb el blasó del família. L’interior conserva part del mobiliari antic tot i que va patir saquejos durant les guerres carlines, de la Independència i del 1936. Dins el casal hi trobem un petit oratori que s’obre a la sala propera a l’entrada.
El cadastre de 1732 descriu el mas Bellsolà com el més important de Besalú.
L’aparença del casal és vuitcentista i no conserva cap característica més antiga. Tot i que el cognom prové del segle XIII, al casal no s’hi ha trobat cap element que faci pensar que ja existia en aquelles dates. Es creu que els Besllsolà haurien viscut en una altre casa ja desapareguda i hi haurien fet el casal actual en dates posteriors.
Al davant de l’edifici hi trobem un altre de línies clàssiques rurals que deuria haver sigut una cabanya i que va ser ampliada el segle XIX, tal com veiem en una inscripció que hi ha: “1858 Sra. Rosa Siqués i Bosch”.
El cognom Bellsolà s’inicia el segle XIII amb Joan Bellsolà. En aquesta època la família Boxols, cavallers de Besalú, eren senyors dela “stació” de Bellsolà, a la parròquia de Lligordà. Tot i això, el cognom que arriba fins el segle XVIII és el Bellsolà. És aquest segle que Maria Bellsolà i de Noguer es casa amb Cosme Bosch Imbert i Caball, de can Bosch d’Avinyonet. A partir d’aquest moment, predomina el cognom Bosch, que és el que va arribar fins el segle XX.
A Santa Maria de Besalú hi podem veure una llauda sepulcral amb l’emblema de la família (un sol) i la inscripció: “D.O.M. SEPVLTURA D HIERONVM BELLSOLA, 1644” i dos ossos en forma d’aspa. En una de les portes del santuari de Sant Ferriol també hi trobem el cognom Bellsolà.
Bibliografia
- Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.