Els elements químics que causen el canvi de color de les fulles a la tardor

Cada any, amb l’arribada de la tardor, s’esdevé una de les transformacions més grandioses de la natura. I mentre molts seran testimonis de la transició dels colors verds de l’estiu cap als vibrants colors de la tardor abans de la caiguda de la fulla, pocs es pararan a pensar en el perquè d’aquest canvi.

La resposta a aquesta qüestió és una que, encara ara, no entenem del tot. Però els principis bàsics darrera aquest canvi de les fulles són bastant simples. Així doncs, d’on prové aquest canvi de color quan arriba la tardor?

Tot es redueix a tres pigments bàsics: la clorofil·la, els carotenoides i  els antocians.

Dels tres pigments, la clorofil·la és probablement el més conegut per tothom. Es troba en les fulles d’incomptables plantes. L’energia que la clorofil·la absorbeix en la forma de llum vermella i blava (reflecteix la llum en la longitud d’ona verda, d’aquí el seu color) permet les reaccions químiques requerides per a la fotosíntesis; el diòxid de carboni i l’aigua són convertits en oxigen i carbohidrats.

La clorofil·la és el principal motor que impulsa la vida de les cèl·lules de les fulles. Així, durant els períodes de creixement com la primavera i l’estiu, la clorofil·la és el pigment més important i abundant. Un fet molt important i que cal tenir en compte és que la clorofil·la és un element força inestable. Quan es descompon, la planta depèn de la llum del sol i la calor per mantenir els nivells de clorofil·la suficients per la seva subsistència.

A mida que s’acosta la tardor els dies s’escurcen, les temperatures comencen a baixar i menys i menys clorofil·la es produeix. Quan la producció de clorofil·la no és suficient per contrarestar la seva destrucció intrínseca, el pigment present a les fulles – i el seu característic color verd- comença a esvair-se.

La clorofil·la es descompon molt més ràpidament que els carotenoides, els quals han estat ocults dins les fulles tot aquest temps. Igual que la clorofil·la, els carotenoides absorbeixen energia en forma de llum i ajuden en la fotosíntesis, tot i que en molt menys importància i en una longitud d’ona diferent; els carotenoides absorbeixen els colors blau i blau-verd, així doncs el color que reflecteixen apareix groc.

A mida que els nivells de clorofil·la comencen a caure, el color verd de les fulles comença a esvair-se, deixant pas als colors groguencs dels carotenoides. Si els carotenoides també són destruïts, el color és reemplaçat pel marró que resulta de la oxidació d’uns elements químics anomenats tanins (això és el que passa amb els roures).

I finalment tenim els antocians. Aquests absorbeixen la llum de color blava, blau-verd i verda. La llum que reflecteixen, doncs, dona lloc  a un color vermellós o porpra.

El color de les fulles de moltes plantes varia substancialment – de color groc a taronja o vermell – depenent de la proporció de carotenoides i antocians de cada fulla.

Hi ha, també, altres factors que contribueixen al canvi de color de les fulles; la temperatura, la humitat, el pH, les condicions del sòl. Però, com és el cas de molts altres processos biològics i químics, és la llum (o la seva absència) la que pren el rol més important, provocant la disminució dels nivells de clorofil·la i augmentant els nivells dels altres dos pigments, i donant lloc a l’àmplia gama de colors que veiem cada tardor.

Origen: traducció lliure de l'original que podeu trobar al següent enllaç