El "llac" de la Vall d'en Bas

Durant molts anys s’ha parlat que a la Vall d’en Bas hi havia hagut, fa molts segles, un llac que ocupava part de la zona. Algunes publicacions, fins i tot, es van fer ressò d’aquesta teoria aportant diferents arguments que l’avalaven.

Esteve Paluzie, en el seu llibre Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes, su historia civil, religiosa y local, publicat el 1860, diu el següent: “antiguamente constituían estos valles un lago de tres horas de longitud por cerca de una y media de latitud, siendo las pruebas convincentes e irrecusables que se ven y se hallan de su existencia, la turba que se encuentra en todas las capas profundas de dichos valles y superficialmente en la ribera de Codella; hallarse construídos todos los edificios antiguos en las faldas de los montes a bastante altura del nivel del llano y ser modernos todos los edificados en éste; conservarse el camino antiguo para ir de Olot a Barcelona y subsistir aun los parajes donde se hallaban empotradas gruesas anillas para aferrar las barcas”.

En un altre passatge diu: “La época del desagüe de dicho lago es ignorada. Antiguamente el Fluviá seguía su curso por la parte de la Piña, extremo del lago, tocando al punto conocido por hostal de la Corda y seguía el cauce que tiene la ribera de Ridaura, según lo demuestra la posición del terreno, y se unía a la ribera conocida por de Biaña más abajo de la capilla de la Virgen de la Esperanza. Abriose el nuevo cauce del río entre rocas en la palanca de Codella, sigue hacia S. Roque y atravesando el llano de Olot”… “Esta nueva dirección del Fluviá secó el lago, abriéndose zanjas en los valles que terminan en la citada palanca, para dar curso a las aguas que las vertientes de las montañas precipitan en ellos, y consiguiose con el desagüe del lago, además del inmenso beneficio en la parte sanitaria, utilizar muchos miles de cuarteras de tierra de superior calidad para los cultivos, cuya adquisición ha dado a la agricultura de aquel valle un impulso extraordinario. Es de advertir que si se cegara este paso, las aguas se extenderían otra vez por el llano y quedaría el lago nuevamente formado”. I continua, referint-se a Codella, “por la tradición cuentan algunos ser obra de los árabes el boquete por donde se dió curso a las aguas del lago; y también podrá serlo el cauce”.

Les següents imatges representen l'extensió que suposadament hagués tingut segons les diferents alçades de la zona.

Tot i aquests arguments, no hi ha dades científiques que demostrin l’antiga existència d’aquest llac. Aquestes dades, però, sí que revelen que, en temps remots, la Vall d’en Bas havia estat ocupada per aiguamolls, que canviaven en extensió depenent de l’època.

L’origen d’aquests aiguamolls el podríem trobar 17.000 anys enrere quan es va produir l’erupció de diferents volcans situats entre Sacot i el Bosc de Tosca. Aquests van provocar rius de lava que van tancar la vall a la part de Codella i can Xons, creant la zona que avui coneixem com Bosc de Tosca. Aquesta barrera va fer que en aquest lloc, el més baix de la vall, es formés una zona entollada.  Les crescudes i reculades del riu provocarien, amb el temps, la formació de petites bases i aiguamolls.

Cal remarcar el fet que el recorregut del riu Fluvià a la Vall d’en Bas és totalment atípic. La vall es troba a la capçalera del riu i seria d’esperar que el perfil fos més muntanyós i costerut. En canvi ens trobem amb una plana més pròpia de zones de la part baixa de la conca hidrogràfica. El nivell del riu només baixa 60 metres en 10 quilòmetres de recorregut.

Els assentaments humans en aquesta vall van anar creixent i guanyant terreny a l’aigua mitjançant drenatges. En unes excavacions a Can Rubió es van trobar nombroses canalitzacions o estructures de drenatge datades a principis de la nostra era (entre el 50 aC i el 80 dC). Però no va ser fins els segles XIII i XIV que no es va iniciar una activitat definitiva de drenatge i dessecació d’espais humits, donat lloc a la vall tal com la coneixem avui.