El clima de la Garrotxa

Amb aquest estudi s’intenta fer un anàlisi molt bàsic del clima que es pot trobar a la comarca de la Garrotxa. Per fer-ho s’ha utilitzat com a base l’estudi fet per Maria de Bolòs i Capdevila publicat el 1977. Aquest estudi utilitzava dades de la comarca de finals del segle XIX i principis del segle XX. En el present estudi s’utilitzen dades del període 1980-2009 de diferents estacions meteorològiques de la Garrotxa. D’aquesta manera es recull l’anàlisi de la Sra. de Bolòs i s’amplia amb dades modernes, comparant els dos períodes però sense treure’n gaires conclusions degut, bàsicament, a la falta de més dades del període modern i al desconeixement de la metodologia en la presa de dades del període antic. Cal comentar, sobre l’estudi de Maria de Bolòs, que es tracta de molt més que un anàlisi del clima de la Garrotxa. També fa un anàlisi exhaustiu de la geografia humana de la comarca. Així doncs, l’estudi del clima que fa és una eina per desenvolupar els diferents temes que tracta el llibre. Com es diu més endavant, només es disposa de dos elements climàtics en el període 1980-2009. Aquests són: la temperatura de l’aire i la precipitació. A més, les dades s’han obtingut en diferents llocs degut al canvi d’emplaçament de les estacions meteorològiques. En el cas d’Olot, per exemple, hi ha dos localitzacions. Amb això es vol deixar clar que l’anàlisi del clima en el període 1980-2009 és molt limitat i pot portar a conclusions errònies. Un altre punt que es vol destacar és que l’anàlisi del període 1980-2009 es canviarà en un futur pel període 1981-2010 per seguir la definició establerta de període estàndard, tal com s’explica en el següent capítol.

El coneixement del clima constitueix la base per la explicació de gran número de fenòmens físics i humans i requereix, per tant, en tot estudi regional, una atenció molt particular. Després d’examinar quins són els factors que fan que el clima d’una regió sigui precisament el que regna en ella i d’analitzar quines són les característiques d’aquest clima i els diferents elements que el constitueixen, arribarem a definir els diferents tipus de temps que es succeeixen al llarg de l’any amb una freqüència determinada i els diferents tipus de clima localitzats en uns sectors concrets del territori. Aquests subdominis climàtics seran de molta utilitat per la comprensió geogràfica de la comarca.

Clima estàndard i període estàndard

El clima estàndard oficial cobreix un període de 30 anys de dades, i es suposa que s’actualitza al final de cada dècada acabada en zero (ex. 1951-1980, 1961-1990, 1971-2000, etc.). El concepte de clima estàndard prové de la primera part del segle XX. En aquella època, i fins els anys 60, es creia que en termes pràctics el clima es podia considerar constant, tot i les fluctuacions anuals que hi podien haver. Amb aquesta base, els meteoròlegs van decidir operar amb un clima estàndard, definit per un període de 30 anys, anomenat període estàndard.

Aquest clima estàndard és utilitzat, bàsicament, com a referencia de l’estudi de la següent dècada. Comparacions entre dos períodes de 30 anys pot portar a conclusions errònies sobre el canvi climàtic. Això és degut a canvis durant els anys en la localització de les estacions, en els instruments utilitzats, en com es varen fer les observacions, i en com es varen calcular les dades estàndard. Les diferències degudes a aquests canvis poden ser més grans a les diferències degudes al canvi en el clima mateix.

Als Estats Units, els estàndards s’han establert en els períodes 1921-1950, 1931-1960, 1941-1970, 1951-1980, 1961-1990 i 1971-2000. En aquest moment, el període estàndard utilitzat és el que compren les dades de 1971-2000. Aquest període també és utilitzat per l’institut meteorològic finès i d’altres instituts europeus.

La necessitat d’actualitzar les estadístiques es va fer obvia ja a finals del segle XX. Tot i això, el període 1961-1990 encara es continua utilitzant com a referencia pel WMO (organització meteorològica mundial). Això no és bo: el període 1961-1990, globalment, està molt influenciat pel període fred de mitjans del segle XX, considerat com una anomalia en el conjunt del segle. No obstant, alguns països segueixen la norma establerta pel WMO i encara utilitzen el període 1961-1990 com a referència.

El proper període de referència utilitzat pel WMO serà el 1991-2020, però abans veurem molts països utilitzant els períodes 1971-2000 i 1981-2010 com a referència. Enllaç al text original en anglès: http://www.climate4you.com/ (secció “normal climate”)

Factors del clima

Per definició es diu que els factors del clima són els següents:

Latitud
Altitud
Orientació del relleu (orografia)
Masses d'aigua
Distància al mar
Direcció dels vents planetaris i estacionals
Correntes oceàniques

De Bolòs destacava, com a principal factor que decideix el clima de la comarca de la Garrotxa, la seva orografia. Més endavant s’ampliarà aquesta informació però, com a introducció, es pot dir que aquest és el factor determinant del clima de la comarca de la Garrotxa.

Situació geogràfica de la comarca

La Garrotxa delimita amb les següents comarques: l’Alt Empordà pel nord-est, el Pla de l’Estany per l’est, el Gironès pel sud est, la Selva pel sud, Osona pel sud-oest i el Ripollès pel nord oest. En aquest estudi es referirà, en algunes ocasions, a alguna d’aquestes comarques per remarcar algun aspecte de la seva climatologia.

Situació de la comarca respecte Catalunya

La Garrotxa es troba a uns 45 km. de la mar Mediterrània. Aquesta és una dada molt important que hauria de definir el tipus de clima que gaudeix aquesta comarca.

La latitud de la regió està entre els 42°05’ N i els 42°16’ N. Aquesta dada ens permet deduir a primera vista que el clima d’aquest indret pertany al grup dels climes temperats. També es pot deduir que la insolació serà alta en els mesos d’estiu. La temperatura que depèn de la insolació, guarda una determinada relació amb la latitud. Spitaler¹ va poder establir una relació entre les latituds i la temperatura de manera que es pot fixar, per la comarca, una temperatura mitjana d’uns 14°.

De la mateixa manera i gràcies a unes taules² que determinen una certa relació entre latitud i pluviositat, es pot assumir que la zona de la Garrotxa rebrà uns 500 mm. anuals.

La comarca està situada al sud de l’Europa occidental. Aquesta regió està caracteritzada pel predomini de vent de l’oest i per la suavitat de la temperatura. Si es té en compte la influència de la mar Mediterrània es pot establir que la temperatura mitjana dels mesos freds és d’uns 6° i la temperatura dels mesos més càlids, d’uns 21°.

L’alçada és un component que modifica enormement les regles establertes anteriorment. Aquest no és el cas de la Garrotxa. L’alçada mitjana de les estacions meteorològiques és d’uns 400 m sobre el nivell del mar. L’alçada màxima de la comarca, en la seva part occidental, és de 1515 m. En canvi en la seva part oriental, l’alçada mitjana és d’uns 200 m, sense cap muntanya destacable. Atès això, les variacions dins la comarca vindran marcades, sobretot, per la proximitat als sistemes muntanyosos.

Es pot concloure, doncs, que el clima de la Garrotxa serà del tipus mediterrani moderat, amb estius secs i càlids i hiverns temperats. Molt semblant doncs al clima de Girona, capital del Gironès i Figueres, capital de l’Alt Empordà, que tenen una temperatura mitjana anual de 14.3° i 15° i una pluviositat de 724 mm i 582 mm, respectivament, que cau principalment a l’hivern, primavera i tardor.

El principal factor transformador del clima de la comarca de la Garrotxa és l’orografia. Sense aquest factor és impossible poder-lo explicar.

La característica principal de la zona d’Olot és la disposició de dos serres, Sant Julià del Mont al nord i la serra del Corb i Finestres al sud, obertes a l’est i tancades a l’oest per la muntanya del Puigsacalm (1515 m). Això fa que els vents de l’est, carregats d’humitat, es trobin amb la pantalla que forma el Puigsacalm i descarreguin sobre la zona amb un gradual augment en el sentit est oest.

La pluja de tipus convectiu, molt freqüent a l’estiu degut a l’alta humitat de les valls, canvia el sentit general del clima que deixa de ser del tipus mediterrani típic. La temperatura també es veu modificada gràcies a l’elevada humitat i a la inversió tèrmica deguda al tancament de les valls (cubetes). Així doncs, la temperatura és inferior en el sentit oest est. De manera inversa a la pluviositat, que és superior en sentit oest est.

En el dibuix es pot veure una il•lustració que permet comprovar la disposició de les diferents cubetes que conformen la comarca de la Garrotxa així com les diferents alçades que es poden trobar. Es pot comprovar també la disposició oest est de la zona d’Olot deguda al recorregut del riu Fluvià.

Estacions meteorològiques

Per l’estudi termomètric es disposa de les següents dades:

Olot: dades del període 1896-1915, 1953-1960 i 1980-2009
La Vall d’en Bas: dades del període 1983-2009

Per l’estudi pluviomètric es disposa de les següents dades:

Olot: dades del període 1881-1884, 1896-1935, 1953-1960 i 1980-2009
La Vall d’en Bas: dades del període 1983-2009
Sant Privat d’en Bas: 1991-2009 (excepte 1997)
Castellfollit de la Roca: 1980-2009
Les Planes d’Hostoles: 1980-2009
Maià de Montcal: 1986-2009

(En l’estudi de Maria de Bolòs es fa esment en algunes ocasions a dades d’altres estacions de la comarca.)

Situació de les estacions

Olot
- Període 1881-1935 i 1953-1960
  - Dades obtingudes a través de l'estudi de Maria de Bolòs Capdevila
  - Situació geogràfica: 42 10 53N 2 29 13E
  - Alçada: 436m
- Període 1980-1991
  - Dades obtingudes de l'AEMET
  - Situació geogràfica: estació depuradora 42 12 2N 2 29 29E
  - Alçada: 395m
- Període 1992-2009
  - Dades obtingudes de l'AEMET
  - Situació geogràfica: Parc Nou 42 10 16N 2 28 48E
  - Alçada: 448m
- Període 2009-
  - Dades obtingudes de la pàgina web de Meteocat
  - Situació geogràfica: 42 11 24N 2 28 49E
  - Alçada: 421m
La Vall d'en Bas
- Període 1991-2009
  - Dades obtingudes de l'AEMET
  - Situació geogràfica: 42 09 00N 2 24 48E
  - Alçada: 510m
Les Planes d’Hostoles
- Període 1980-2009
  - Dades obtingudes de l'AEMET
  - Situació geogràfica: 42 11 5N 2 44 10E
  - Alçada: 160m

Les estacions d’Olot, la Vall d’en Bas i Sant Privat d’en Bas estan situades al centre i oest de la comarca. Castellfollit de la Roca està situada al centre. Les Planes d’Hostoles està situada al sud-oest i Maià de Montcal està situada a l’extrem nord-est de la comarca.

Metodologia de la pressa de dades

Període 1881-1935 i 1953-1960: les dades es prenien de manera manual. Una dada a les 7, una a les 14 i una a les 21. A partir de 1895 es tenen màximes i mínimes absolutes i per tant les mitjanes diàries
Període 1980-2009: dades preses de manera manual. Temperatura màxima i mínima i mitjana. La pluviometria correspon al període de les 7h a les 7h del dia següent. En aquest període s’ha obviat el dia 29 de febrer per motius de comoditat al processar les dades informàticament. En el cas de trobar-se precipitacions el dia 29, aquestes s’ha passat al dia 28. En el cas d’Olot, en el període 1980-1991 es prenien dades a l’estació de la Depuradora i a partir de llavors l’estació es va traslladar al Parc Nou. Com que es disposen de dades de les dues estacions en els anys 1992-1997, s’ha vist que la diferència mitjana en la temperatura màxima és de 1° més a l’estació del Parc Nou i la diferència en la temperatura mínima és de 0.7° més a l’estació del Parc Nou. Així doncs s’ha cregut convenient homogeneïtzar les dues estacions aplicant un factor de correcció a les dades de l’estació de la Depuradora. Aquest factor de correcció és de +1° en la temperatura màxima i +0.7° en la mínima.

Elements climàtics

Per definició es diu que els factors del clima són els següents:

Temperatura atmosfèrica
Pressió atmosfèrica
Vent
Humitat
Precipitació

En l’estudi de Maria de Bolòs es fa un èmfasi especial en les sequeres i les glaçades ja que són les que més impacten en el conjunt de la geografia humana de la comarca. En aquest anàlisi es farà esment d’aquests dos factors climàtics però sense cap intent de relacionar-ho amb l’activitat de la comarca ja que no es disposa de dades per fer-ho. En aquest estudi, doncs, es donarà importància a dos factors climàtics: la temperatura i la pluviositat.

Temperatura

Per l'estudi de la temperatura de la comarca es tenen dades de l'estació d'Olot des de l'any 1798 que és l'any en que Francisco Javier de Bolòs y Germà de Minuart va començar els seus registres. Per desgràcia d'aquesta sèrie només es conserven dades dels anys 1798, 1821, 1823 i 1824. Els registres bons comprenen el període 1821-1970 tot i que per aquest estudi només s'utilitzen les dades de 20 anys, de 1896 a 1915.

Variació de la temperatura al llarg del dia

Aquest apartat només coté dades provinents de l’estudi de Maria de Bolòs ja que no es tenen dades del període 1980-2009.

temperatura diària d’Olot (1896-1915) — Temperatura diària d’Olot (1896-1915)

Per estudiar aquesta variació de la temperatura al llarg del dia, de Bolòs disposava de la temperatura d’Olot en el període 1822 a 1913 presa a diferents hores del dia (7,9,14,15 i 21 hores). També es disposava de temperatura presa a les 6,22 i 23 hores, però la quantitat de dades era molt minsa, per tant no es varen incloure en el seu estudi.
S’assenyala que la temperatura de les 7, 14 i 21 correspon al període 1822-1895 i la temperatura de les 9 i les 15 és del període 1896-1913. Es diu, per tant, que cal anar molt en compte al treure conclusions. També s’indica que la durada dels dos períodes es prou gran com per obviar, amb precaució, l’error que es pugui crear.
Un punt important en aquest anàlisi és el fet que no es disposen de dades nocturnes del període 1822-1913. Una primera cosa que s’indica és la diferència entre la temperatura de les 7 i les 9h. En els mesos de primavera i estiu, la temperatura de les 9h. és més baixa que la de les 7h. Una explicació que dóna de Bolòs és la marinada. Es tracta d’un vent marítim i fresc que es deixa sentir a Olot els matins de forma quasi contínua.
També apunta que la temperatura màxima es dóna a les 14h. i que en només una hora, a les 15h. baixa 1.5°. L’explicació que hi dóna és la situació de l’olla d’Olot, tancada per dos serralades suficientment altes com per reduir ràpidament la insolació.

Un altre punt que destaca és l’amplitud tèrmica diària que de mitjana és 10.4°, molt elevada per un clima mediterrani. És molt destacable el fet que aquesta amplitud ha augmentat molt en l’època actual.
En el cas de l’amplitud tèrmica diària, tenim dades d’Olot, de la Vall d’en Bas i de Castellfollit de la Roca en el període 1980-2009. De Bolòs apunta que aquesta alta amplitud tèrmica dóna una certa continentalitat al clima de la zona d’Olot. Indica, també, que la principal causa d’aquesta amplitud són la temperatura nocturna. Més endavant veurem com és cert que la temperatura mínima és sempre fresca, inclosos els mesos d’estiu.
Un punt que es vol destacar és l’augment de l’oscil·lació diària si comparem els dos períodes analitzats. Aquest augment és de 3° de mitjana (2° en el cas de Castellfollit). Les causes, com es veurà més endavant, és l’augment significatiu de les màximes i una disminució més lleu de les mínimes.

Variació de la temperatura al llarg de l’any

Per estudiar aquesta variació es disposa de les dades d’Olot en els períodes 1896-1915 i 1980-2009 i la Vall d’en Bas i Castellfollit de la Roca en el període 1980-2009. Amb aquestes dades es pot fer la següent taula de temperatura mensual:

Abans de treure conclusions d’aquesta taula, s’hauria de fer un primer anàlisi. La diferència de la temperatura mitjana d’Olot entre els dos períodes analitzats és molt gran. En el període 1896-1915 és 12.4° mentre en el període 1980-2009 és 13.7°.

A partir de les dades de la taula anterior es pot veure que la temperatura mínima és més baixa (tant mitjana com absoluta) en el període modern. Per tant, tota la diferència en la temperatura mitjana prové de la temperatura màxima que és més elevada en el període modern. Això explica l’alta amplitud tèrmica que es comentava anteriorment.
Aquesta gran variació entre màxima i mínima podria ser degut a la ubicació de les estacions. La estació antiga es trobava al centre de la ciutat i l’estació nova es troba a les afores de la ciutat. Tampoc tenim dades del muntatge de l’estació antiga, sobretot referent a la protecció de la radiació solar o la situació exacte. Només sabem que estava en el pati interior de la casa número 28 del carrer Sant Rafel. Una altre causa podria ser que el període 1896-1915 sigui una època molt freda.

Per això adjuntem la taula anterior amb dades del període 1953-1960, que tot i ser molt curt, reforça l’idea que el període 1896-1915 va tenir poca oscil·lació, amb màximes baixes i mínimes altes. Més si tenim en compte que dins aquesta sèrie hi ha el famós febrer de 1956. En aquesta sèrie podem veure com les màximes i les mínimes s’acosten més a les actuals.

Temperatura mitjana i absoluta

Temperatura mitjanea de Castellfollit de la Roca

Temperatura mitjana

La temperatura mitjana mensual es pot representar amb una corba regular amb un màxim i un mínim molt clars. Aquesta corba creix de gener a juliol i decreix de juliol a gener. En canvi la corba de màxim i mínim absolut és més irregular.
La corba de la temperatura mitjana no és simètrica. La part creixent és més lenta que la part decreixent. La temperatura de gener fins el maig va creixent progressivament, excepte la irregularitat del mes d’Abril. De maig a agost creix a raó d’uns tres graus per mes. A partir del mes d’agost inicia un descens cada cop més accentuat per tornar a frenar a partir del novembre.
És remarcable la irregularitat del mes d’abril ja que, segons les dades de l’estudi de 1896-1915, tant Olot com Besalú tenen el mateix alentiment en l’augment de la temperatura. De Bolòs destaca que no es disposa de suficient informació per explicar aquesta frenada en la corba el mes d’Abril.
En les següents figures es pot comprovar com aquestes conclusions de l’estudi de Maria de Bolòs es repeteixen també en les dades del període 1980-2009 d’Olot i la Vall d’en Bas.
Seguidament s’analitzarà la temperatura màxima i mínima mitjana i absoluta mensual així com la temperatura que ens trobem en cada un dels mesos.

Temperatura màxima mitjana

Les tres corbes són molt semblants. Totes pugen des de el mínim de gener fins al màxim al juliol. A partir del mes de juliol comença la davallada fins arribar al mes de desembre. Cal destacar, com s’ha dit abans, la diferència quasi constant d’uns 2° als mesos de primavera i tardor i d’uns 3° els mesos d’estiu (entre les dades del període antic amb el període modern). L’excepció a aquesta regla són els mesos de gener i desembre. La diferència aquí és d’uns 4°. Si mirem les dades disponibles del període 1953-1960 veurem que les dades són molt semblants a les actuals. Tot i que el període és de només set anys, es pot arribar a la conclusió que a principis dels segle XX la temperatura màxima és, en general, molt moderada.

Temperatura mínima mitjana

Igual que la corba de la màxima, la corba de la mínima no difereix en els dos períodes estudiats. També es pot veure com va pujant des de el mínim del gener fins el màxim de juliol i a partir de llavors torna a baixar fins arribar al desembre.
Cal notar, però, la diferència entre els dos períodes. Aquesta està al voltant d’un grau centígrad menys en el període modern. Aquest fet suavitza una mica la diferència en la temperatura mitjana dels dos períodes.
No es tenen prou dades per explicar si aquesta diferència indica que el període 1896-1915 va tenir una mínima més alta o que la metodologia de la presa de dades era prou diferent.
Si es torna a mirar el període 1953-1960, es veu com la temperatura mínima és semblant a l'actual. Igual que amb l’anàlisi de la temperatura màxima, es pot concloure que a principis del segle XX la temperatura mínima era força moderada.

Temperatura màxima i mínima absoluta mitjana

Aquestes dues corbes són molt semblants en les quatre gràfiques analitzades. El que es desprèn d’aquestes corbes és la normalització dels extrems que es presenten en les corbes de màxima i mínima absoluta. D’aquesta manera es veu, per exemple, que la mínima de -21° a la Vall d’en Bas és una dada totalment extremada.
Ara es passarà a analitzar la temperatura anual mes a mes i per fer-ho la base seran les taules 3 i 4.

Temperatura màxima absoluta

Aquesta corba és la que més diferències presenta. Els mesos de gener i febrer, en el període antic, mostren un augment molt marcat mentre que en el període modern, la temperatura es manté en els dos mesos. El mes d’abril presenta una anomalia molt clara en el període antic mentre que en el període modern, aquesta anomalia es nota només amb un augment més moderat.
A partir del maig, la temperatura antiga presenta una corba aplanada fins arribar al mes de setembre. A partir d’aquí comença a baixar fins arribar al mes de desembre. En les dades modernes, la corba és molt pronunciada fins arribar al màxim del mes de juliol. A partir de llavors comença a baixar fins arribar al mes de desembre.
Cal notar com en el període antic, el mes de novembre presenta uns màxims semblants als del mes de desembre, mentre en el període modern aquests màxims continuen baixant fins arribar a finals d’any.
Finalment destacar com la corba amb les dades antigues es manté entre els 15° i els 35° mentre que la corba amb les dades modernes es troba entre els 25° i els 40°. En la taula anterior es poden veure les màximes absolutes. Cal destacar que en les dades antigues, les màximes eren més moderades que les actuals.
Amb les dades que es tenen, les màximes absolutes són les següents:

Olot (1980-2009): 40° el dia 6 de juliol de 1982. Aquesta temperatura s’ha repetit tres vegades en tota la sèrie
La Vall d’en Bas (1983-2009): 41° el dia 6 de juliol de 1982. Aquesta temperatura es va tornar a repetir el 30 de juliol de 1983. Com a nota curiosa, l’any 1983 va tenir una temperatura mitjana igual a la mitjana de la sèrie

Temperatura mínima absoluta

Aquesta corba presenta menys diferències entre els dos períodes. Només destacar que la temperatura mínima és, en general, més baixa en el període modern.

Cal destacar la taula anterior ja que mentre en el període antic les mínimes absolutes es varen donar al mes de gener, excepte en quatre ocasions, en les dades modernes aquestes mínimes es reparteixen durant cinc mesos diferents. Una dada que no es pot deixar de banda: Tot i que l’any 2010 no es té en compte en aquest estudi, en el mes de març (10-3-2010) hi va haver una mínima absoluta de -15.2° a la Vall d’en Bas.
Les mínimes absolutes de les dades que es disposen són les següents:

Olot (1896-1915): -13° el mes de gener de 1905 i -12° el mes de gener de 1914
Olot (1980-2009): -15.3° el dia 14 de gener de 1985 i -12° els dies 10 de febrer de 1986 i 18 de febrer de 1987
La Vall d’en Bas (1983-2009): -21° el dia 16 de gener de 1985 i -16.2° el dia 17 de desembre de 2001

Temperatura mensual

Gener

El mes de gener és el més fred de tot l’any. Tant a Olot (les dues sèries) com a la Vall d’en Bas i en totes la temperatura, tant màxima com mínima. En el cas de Castellfollit la mínima es dona el desembre. Cal destacar que la temperatura màxima mitjana de gener en el període 1896-1915 és molt baixa. Si tornem a mirar el període 1953-1960 es veu com la diferència entre la temperatura mitjana és de 3.4°, sent el període 53-60 molt més càlid i semblant al actual.
L’excepció es troba en la temperatura mínima absoluta. En aquest cas Maria de Bolòs apunta que només en quatre ocasions la mínima es va donar al mes de febrer. En el cas de les dades modernes, aquestes mínimes es distribueixen en quatre o cinc mesos diferents.
La mitjana de les mínimes absolutes és de -6.2° a Olot en el període antic, -6.2° en el període modern, -7.7° en el cas de la Vall d’en Bas i -5.4 en el cas de Castellfollit de la Roca. La temperatura mínima més alta registrada en el període antic a Olot va ser de -2° el 1898 i el 1913, mentre que en el període modern és -2.3° el dia 19 de gener de 1996. En el cas de la Vall d’en Bas va ser de -4° el dia 8 de gener de 1988 i a Castellfollit de la Roca va ser -1° el dia 24 de gener de 1982.
La temperatura mitjana del mes de gener a Olot en el període antic era 4.2°. Maria de Bolòs apunta que la temperatura mitjana de Sant Joan les Fonts era 4.5° i la de Besalú 5.4°. Això coincidia amb la regla que com més a l’est més pujaven la temperatura. Amb les dades modernes, la temperatura mitjana d’Olot és 6.2° a Olot, 5.1° a la Vall d’en Bas i 5.5° a Castellfollit de la Roca.
Aquestes dades reforcen la idea que ja s’ha repetit varies vegades; mentre la temperatura mínima és més baixa en la actualitat, la màxima és molt més alta, donant com a resultat una temperatura mitjana més alta en la actualitat.
Respecte les màximes, es curiós com de Bolòs destaca aquestes com a relativament altes i com ajuden a moderar la temperatura mitjana.
Hi ha un aspecte important en les dades del període 1980-2009 i és l’amplitud tèrmica absoluta. Tant a Olot com a la Vall d’en Bas, és en aquest mes quan es donen les màximes amplituds tèrmiques. A Olot 40.8° (-15.3° fins als 25.5°) i 43.8° a la Vall d’en Bas (-21° fins als 22.8°).

Febrer

Maria de Bolòs destaca el mes de febrer com un mes on hi ha un augment general de la temperatura respecte el mes anterior i que dit augment és degut bàsicament a la temperatura màxima. Però aquest no és el cas si mirem les dades del període modern d’Olot i de la Vall d’en Bas, ja que actualment l’augment de la temperatura mitjana és degut tant a l’augment de la màxima com de la mínima. A Castellfollit de la Roca, en canvi, l’augment de temperatura sí és degut a la temperatura màxima.

Una altre cosa que es destaca en les sèries antigues és el fet que en el mes de febrer hi ha la possibilitat de glaçades extraordinàries. Tot i que puntualitza que es dóna en pocs casos, concretant els anys 1901, 1909 i 1913. Es dóna el fet que en tots aquests casos tant la temperatura mínima absoluta com la mitjana és més baixa que en el gener. Finalment destaca i molt el mes de febrer de 1956 en el que es va registrar el que fins el moment de fer l’estudi (1970) va ser la mínima absoluta d’Olot: -14°.
Respecte a aquesta possibilitat de glaçades severes, en el període actual, són molt més freqüents. A Olot, en 6 anys dels 30 analitzats, la temperatura ha baixat dels -8°. En el cas de la Vall d’en Bas, 9 dels 27. Els mínims absoluts són -11.3° el febrer de 1986 i 1987 a Olot i -15° a la Vall d’en Bas el febrer de 1987.
No tots aquests febrers, però, tenen una temperatura mitjana més baixa que el mes de gener del mateix any. A Castellfollit de la Roca la temperatura mínima és molt més moderada. Només tres anys la temperatura baixa fins els -8°, següent aquesta la temperatura mínima absoluta registrada en un mes de febrer.

Març

L’estudi publicat per Maria de Bolòs destaca el març com el mes amb més amplitud tèrmica absoluta. La temperatura màxima continua augmentant mentre que la mínima absoluta es manté sota zero, arribant en alguns casos als -6° mentre que la màxima arriba fins els 31°. Això porta a una amplitud tèrmica absoluta de 37°. En la taula següent es poden veure l'amplitud absoluta en els tres casos que es tenen dades.

Abril

Aquest mes destaca bàsicament per una anomalia en la temperatura. Es tracta d’un alentiment en l’augment de la temperatura mitjana. Aquest és degut bàsicament a la frenada en la pujada de la temperatura màxima mitjana. Aquesta anomalia es dóna en totes les sèries de les que disposem dades. L’augment és de 2° de mitjana mentre els mesos anterior i posterior aquest és de 3.8°.

Maria de Bolòs explica aquest fenomen a la quantitat de dies coberts que es donen en el mes d’abril. Desgraciadament no es disposa d’aquesta dada en les sèries actuals.

Maig

En el mes de maig ja tenim un augment més decidit tant de les màximes com de les mínimes. En les dades antigues no es registren glaçades en aquest mes, mentre en les dades actuals encara es poden trobar dies amb temperatura inferior als zero graus. Concretament: -3° el dia 2 de maig de 1980 i -1° els dies 7 de maig de 1982, 10 de maig de 1985 i el 5 de maig de 1991 a Olot i -1.5° els dies 6 de maig de 1991, 14 de maig de 1995 i 8 de maig de 1997 a la Vall d’en Bas.
Aquest punt es veu reforçat en el fet que la temperatura mínima mitjana és més baixa en la actualitat. Tot i això la temperatura màxima mitjana és superior en 1°-2°, donant com a resultat una temperatura mitjana més alta en el període actual.

Juny

Igual que el mes anterior, totes la temperatura continua augmentant. En les sèries antigues es destaca que en el mes de juny es donen les màximes absolutes de tot l’any (35°). No es pot dir el mateix en l’època actual. Aquestes màximes es troben distribuïdes entre els mesos de juliol i agost.
Si bé a principis del segle XX es donaven les màximes absolutes al mes de juny, les màximes mitjanes eren 2.6°inferiors a l’actualitat.
Les variacions mensuals en les màximes eren les mateixes que les que trobem en l’actualitat, en canvi eren més baixes pel que fa a les mínimes. Això és degut, com s’ha vist, a que la temperatura mínima del mes de maig és més baixa en l’actualitat.

Juliol i agost

El mes de juliol destacava, a principis del segle XX, per presentar les mínimes absolutes menys baixes de l’any i el mes d’agost per tenir la mitjana més alta.
Si mirem la taula de temperatura de l’actualitat es veu com els dos punts anteriors es donen al mes de juliol. La temperatura és més alta el mes de juliol. Així doncs es pot concloure que aquest mes és el més càlid de l’any, tot i que, com es veu en la següent taula, el mes d’agost és pràcticament igual.

Variació de la temperatura al mes d’agost

Dies amb una temperatura màxima igual o superior als 30° — Dies amb una temperatura màxima igual o superior als 30

Un altre punt important, que remarca la calor d’aquests dos mesos, són els dies en que la temperatura màxima és superior als 30°. A Olot, en 17.1 dies del mes de juliol es supera aquesta temperatura i en 15.7 dies del mes d’agost. A la Vall d’en Bas, 15 i 14.4 i a Castellfollit de la Roca, 19 i 14.8 respectivament.

Setembre

Aquest és el mes on comença la davallada de la temperatura. Es destacable la davallada més important en les sèries actuals. Mentre a principis del segle XX la mitjana de les màximes baixa 2.8°, en l’actualitat baixa fins a 4.6°. La baixada de les mínimes és semblant en les dues èpoques analitzades.

Les mínimes baixen però no s’ha donat cap glaçada en cap dels casos analitzats. El més a prop a una glaçada es va donar a la Vall d’en Bas el dia 19 de setembre del 1994 amb 0.5°.
Un fet a destacar és que tant a l’entrada com a la sortida de l’estiu, la temperatura amb més variacions és la màxima. Puja i baixa més que la mínima. Pel que fa a la mínima, aquesta puja poc el mes de maig i baixa poc el mes de setembre. Això explica el fet que al maig encara hi poden haver glaçades, cosa que no passa el mes de setembre.

Octubre

En el mes d’octubre la davallada de la temperatura s'accentua molt.

Aquesta davallada és molt important pel que fa a les màximes de principis del segle XX donant una mitjana de les màximes molt més baixa que la que es pot veure en l’actualitat. En canvi la davallada de les mínimes és pràcticament la mateixa en les dues èpoques analitzades.
En aquest mes es comencen a donar les primeres glaçades després de l’estiu. La mitjana d’Olot en l’actualitat és de 0.5 dies de glaçades durant el mes, amb un rècord de 4 dies l’any 1980. Si mirem les dades de la Vall d’en Bas, la mitjana és de 0.9 dies amb un màxim de 6 dies l’any 1991. En el cas de Castellfollit de la Roca, la mitjana és de 0.3 dies amb un màxim de 4 dies l’any 1991.

Novembre

Aquí es dóna la màxima variació tèrmica respecte el mes anterior. Només trenca aquesta regla la disminució de les màximes en la sèrie antiga d’Olot que és més gran el mes d’octubre.

Desembre

Maria de Bolòs destaca el desembre com el mes amb menys amplitud tèrmica mitjana anual (7.6°). En les sèries actuals això només es dona a l’estació de Castellfollit de la Roca (9.8°). És remarcable la diferència de 5.8° a l’amplitud tèrmica d’Olot si mirem les dues sèries de dades.
En les sèries actuals d’Olot, el mes de desembre és el segon més fred després del gener. En els altres casos, el mes de febrer és igual o més fred que el desembre.

Temperatures estacionals

L’estudi de Maria de Bolòs destaca l’anàlisi de la temperatura estacional per la seva relació amb el cicle evolutiu de la vegetació i per tant amb el desenvolupament de l’activitat agrícola de la regió.

Tot i que les estacions comencen entre els dies 21 i 23 dels mesos de desembre, març, juny i setembre, per fer l’estudi i facilitar els càlculs, s’ha considerat l’inici de cada una de les estacions els dies 1 de cada mes.
Això no afecta de manera fonamental les conclusions. De manera general cal destacar la diferència entre màximes del període 1896-1915 i el període actual. Es continua veient com eren molt més baixes abans.

Hivern

L’hivern és l’estació freda. El perill de gelades és constant al llarg de tota l’estació.
Per notes antigues, sabem que durant el 1897, el fred dels dies 24, 25 i 26 varen malmetre les plantacions. El gener del 1900 es va suportar temperatura extrema junt amb fort vent que no varen permetre el treball al camp. L’any 1901 els pagesos no es van passar tot l’hivern cuidant la masia ja que no varen poder treballar la terra.
A Olot, en el període 1980-2009, hi ha temperatura negativa un 57.4%, un 63.5% i un 52.8% dels dies en els mesos de desembre, gener i febrer respectivament. Una mitjana en els mesos d’hivern del 58% dels dies. En el cas de la Vall d’en Bas les dades són: 65.4%, 70% i 65.3% respectivament i una mitjana de 67%.
En les dades que tenim antigues es comenta que el 17% dels dies es registrava temperatura inferior als -3°. En el període 1980-2009 el tant per cent amb temperatura inferior als -3° és el 22.1% a Olot i el 34.5% a la Vall d’en Bas.
Aquesta gran diferència torna a reforçar la idea que en el període antic estudiat, la temperatura mínima era superior a l'actual.
Cal destacar que els dies esmentats de l’any 1897, les mínimes varen ser -5°, -6° i -3°. Com a contraposició, els dies 1 al 9 del gener de 1985, la temperatura mínima absoluta va ser inferior als -8.5°.
Un altre punt a destacar és la gran irregularitat al llarg dels anys estudiats. Ja en el període 1896-1915 es destacaven alguns hiverns amb 32 dies amb temperatura inferior als -3° i altres hiverns amb només dos dies.
En el període modern trobem hiverns amb 50 dies i altres amb només 4 en el cas d’Olot i 64 i 17 en el cas de la Vall d’en Bas.

Primavera

Si analitzem les dades del període 1896-1915, veiem que la temperatura mitjana de la primera és uns 6.4° superior a l’hivern. No obstant en tots els anys es registren glaçades en aquests mesos.
La temperatura mitjana i màxima són el suficientment altes per permetre els desenvolupament de la vegetació i els cultius però amb un risc evident que una glaçada tardana pot malmetre els cultius. Durant els mesos primaverals, en un 12% dels dies es registren una temperatura inferior als 2°, o sigui que hi ha un risc de gelades. L’any 1900 el temps del maig i el fred tardà va perjudicar els cultius i la vegetació. El 1902 el fred intens del mes de maig va enrederir l'activitat vegetativa. El 1903 les glaçades del mes d’abril (dies 17 i 18) van perjudicar els arbres fruiters. El dia 1/05/1907 hi va haver una nevada que va durar una hora i va cremar les llavors de molts arbres. Finalment també es parla de la glaçada del dia 29/04/1919 i la nevada d’aquella mateixa nit que varen perjudicar greument l’agricultura.
En el cas d’Olot (període 1980-2009) un 22.8% dels dies la temperatura baixa dels dos graus positius. Aquesta dada reforça la idea que la temperatura mínima de principis del segle passat era més alta que l'actual.
A la Vall el tant per cent puja fins a 32.7%. Si mirem la temperatura estacional veiem que al període 1980-2009 és semblant al període 1897-1915. La mitjana de la màxima és més alta. En canvi la mitjana de la mínima és més baixa.

Estiu

La temperatura mitjana puja uns 9°. Cal destacar que la temperatura nocturna és fresca. Això fa que la temperatura mitjana amagui el fet que la temperatura màxima és molt alta. En el període 1897-1915 el 13% del dies es registra temperatura màxima absoluta superior als 30°. A Olot un 40% dels dies la temperatura ha estat superior als 30°. Molt superior al 13% esmentat abans. Fins i tot a la Vall d’en Bas amb un 37.8% la temperatura ha sigut molt superior. Això constata el fet que en el període actual les màximes absolutes són molt superiors a les màximes absolutes del període 1897-1915.

Tardor

La tardor i la primavera són estacions de transició però presenten diferències prou importants.
En el període 1897-1915 es destaca que la temperatura mitjana de la tardor és un grau superior a la temperatura de la primavera. Bàsicament degut a unes mínimes més altes. Es diu, també, que un 13.2% dels dies la temperatura baixa dels dos graus. En el període 1980-2009 a Olot un 19.2% dels dies es baixa dels 2° positius , inferior al 22.8% de la primavera. Es destaca també com el 1918 una nevada de trenta centímetres el dia 25 d’octubre va perjudicar els cultius. També es parla del contrari, com el 1917 l'alta temperatura de setembre va malmetre gran part de les collites.
Si comparem les dades de primavera i tardor veurem com els dies amb temperatura negativa a la primavera és superior al número de dies de la tardor. Fins i tot es pot veure com en els mesos més càlids de les dos estacions, maig i setembre, el risc de glaçades només és present al maig.
Tot això es pot veure molt bé en els climogrames de la zona. La temperatura puja més lentament fins al màxim de l’estiu, però baixa molt ràpidament a mida que ens acostem a l’hivern.
En el període 1897-1915 es destaca que no hi ha relació entre una primavera freda seguida d’una tardor freda, sinó tot el contrari, que a una primavera freda la segueix una tardor càlida. Només un any del total estudiat (1888) va trencar aquesta norma.
En el període modern no hi ha cap norma que indiqui que a una primavera càlida li segueixi una tardor freda i viceversa. Dels trenta anys que es tenen dades d’Olot, en setze anys la primavera i la tardor tenen la mateixa anomalia positiva o negativa i en catorze anys es contraposen.

Temperatura anual

La temperatura mitjana anual segons les dades del període 1896-1915 és de 12.5°. La màxima temperatura mitjana anual és 14.1° i la mínima 11.2°. La oscil·lació és, per tant, de només 2.8°.
En el cas de les dades preses entre el 1980 i el 2009, a Olot la temperatura mitjana és 13.7°. La màxima temperatura mitjana anual és 14.9° i la mínima 12.2°. La oscil·lació és 2.7°.
A la Vall d’en Bas, la mitjana anual és 12.8°. La màxima mitjana anual és 13.6° i la mínima 11.8°. La oscil·lació és 1.8°.
A Olot, durant els anys 1896-1915, la temperatura mitjana no baixa de 4° i no puja de 20°. La oscil·lació és de 16°.
En els anys 1980-2009, a Olot, la mitjana tampoc baixa de 4° però puja fins els 22°, donant una oscil·lació de 18°.
A la Vall d’en Bas, la temperatura mitjana tampoc baixa dels 4° però, igual que a Olot de principis de segle XX, tampoc puja dels 20°, donant una oscil·lació de 16°.

Mentre en les dades antigues la diferencia entre les mitjanes de les màximes i de les mínimes es mantenen en uns 5° respecte les mitjanes, en les dades modernes, aquesta diferència s’amplia fins els 7° a Olot i a la Vall d’en Bas.
La oscil·lació mitjana anual entre les mitjanes de les mínimes i les mitjanes de les màximes és de 10.1° a Olot (1896-1915), 13.9° a Olot (1980-2009) i 13.6° a la Vall d’en Bas (1983-2009). Això indica un augment en la irregularitat de la temperatura en l’època actual.
La temperatura extrema ens permet veure la amplitud tèrmica anual extrema o absoluta, que arriba als 47° l’any 1905. En l’etapa 1980-2009, la màxima amplitud és de 52.8° a Olot l’any 1985 i 56° a la Vall d’en Bas el mateix any. Novament es comprova com la temperatura extrema és més habituals en l’època actual.
Si mirem la oscil·lació absoluta de tota la sèrie tenim que a Olot (1896-1915) va ser de 48°, a Olot (1980-2009) va ser de 55.3° i a la Vall d’en Bas (1983-2009) va ser de 62°.

Temperatura anuals a la Vall d’en Bas (1983-2009)

Temperatura anual a Castellfollit de la Roca (1980-2009)

Variació de la temperatura al llarg dels anys

Maria de Bolòs destaca, com a curiositat, una mena de cicle de 7 anys on la corba de temperatura mitjana arriba a un màxim. Si mirem la temperatura en l’època actual, no es pot identificar cap patró, ni a Olot ni a la Vall d’en Bas.
En el període actual sí que s’observa un augment de la temperatura mitjana. A Olot l’augment és, aproximadament, de 1° i a la Vall d’en Bas, de 0.5° (segons la mitjana de 1980-2009 a Olot i 1983-2009 a la Vall d’en Bas).

Glaçades

En l’estudi de Maria de Bolòs destaquen el fenomen de les gelades com a part molt important donat la seva íntima relació amb l’agricultura. Tot i que el present estudi no analitzarà l’agricultura actual, s’ha cregut convenient comparar la incidència d’aquest fenomen en les dues sèries que es tenen dades.
De Bolòs va separar els dies en els que la temperatura era inferior als 0° i els dies en que la temperatura no superava els 2°. Les dades que disposava estaven preses amb un termòmetre amb protecció i a una certa alçada del terra, la qual cosa li porta a concloure que, si bé en el primer cas les gelades són segures, en el segon cas aquestes també són possibles.
A l’estació d’Olot (1896-1915) es donen gelades segures un mitjana de 59.4 dies a l’any i gelades possibles una mitjana de 34.7 dies. Com a contraposició, de Bolòs destaca que a Paris es dona temperatura igual o inferior a 0° una mitjana de 44 dies a l’any (es desconeix a quin període es refereix). El fet que hi hagi més gelades a Olot és degut al fet que es troba en una vall tancada que causa una lleugera inversió tèrmica i també al fet que hi ha un gran nombre de nits amb el cel clar que augment la radiació nocturna.
Si es tenen en compte les dades actuals es comprova un augment dels dies on la temperatura és igual o inferior als 0°, mentre es molt semblant en els dies on la temperatura és positiva però inferior als 2°.
És destacable la gran variabilitat entre els diferents anys. Ja amb les dades de 1896-1915, hi havia anys com el 1911 amb 79 dies amb temperatura negativa i anys com el 1896 amb només 30 dies. En l’actualitat la irregularitat encara és més extrema. A Olot, l’any 1980 va tenir 142 dies amb temperatura negativa, mentre l’any 2007 només en va tenir 45. A la Vall d’en Bas, a falta de dades de l’any 1980, tenim l’any 2005 amb 116 i l’any 1989 amb 68, com a màxim i mínim.

Repartiment anual de les glaçades

Risc de glaçades al llarg de l'any *1896-1915

En la taula anterior es pot comprovar com el repartiment mensual del risc de glaçades és molt similar en les tres sèries de dades que es disposa.
Només caldria destacar el mes de setembre. Mentre en les dades antigues no es té constància de cap possible glaçada (temperatura entre els 0° i 2°), en les dades actuals sí s’ha donat algun cas.
Amb aquestes dades es veu com la temperatura mínimes puja lentament a mida que avança l’any i baixa bruscament a partir novembre.

Pressió

Per veure les pressions atmosfèriques de la comarca només es disposa d’informació de la ciutat d’Olot en el període 1881-1915. Les pressions es varen prendre a les 7 del matí amb un baròmetre aneroide. Les pressions originals estaven anotades en mmHg.
Notes: S’ha utilitzat una eina d’Internet per fer la conversió a HPa a 4000 msm.

Vents

Per l’anàlisi dels vents es disposa de dades d’Olot al llarg de 20 anys. Tan les dades com l’anàlisi està extret de l’estudi de Maria de Bolòs. Desgraciadament no es disposa de dades de vents en la sèrie actual de 1980-2009.

Sistema de vents acanalats

En aquest apartat es vol destacar el fet que, degut a la orografia de la comarca de la Garrotxa, la majoria de vents que afecten aquest indret estan afectats per l’efecte canal.
Si es mira la il·lustració 2 es pot veure que el riu Fluvià te dos sectors diferenciats. Mentre la zona de la Vall d’en Bas i Olot, aquest té una disposició Nord Sud, a partir d’Olot i cap a Besalú, aquest té una disposició Oest Est. També es pot veure com al voltant de la fosa d’Olot hi ha varies elevacions i depressions que canalitzen els vents que hi arriben. Les disposicions de les muntanyes al voltant d’aquest sector fa que les direccions generals dels vents es modifiquin.
Els principals passos i direccions són les següents:

Vents del nord: vall del riu Fluvià i el coll d’Ares
Vents del nord est: el petit forat que s’obre entre Castellfollit i Batet
Vents del nord oest: el coll de Bracons, les muntanyes del Cau i el coll de Canes
Vents del Sud oest: coll del Grau
Vents del Sud est: a través del sector de Santa Pau
Vents del Sud: a través de la capçalera del riu Fluvià

El número de dies de vent es reparteixen a través de l’any de la següent manera:

Vents freds

El vent del nord que bufa una mitjana de 80 dies a l’any és un vent fred. Bufa sobretot els mesos d’hivern, de novembre a febrer i la seva intensitat no és molt forta.
El vent del nord oest és un altre dels vents freds. Bufa una mitjana de 50 dies a l’any, principalment d’octubre a Març. Igual com el vent del nord, aquest tampoc bufa amb intensitat.
El tercer vent fred és el de component nord est. Aquest bufa una mitjana de 25 dies a l’any, distribuïts entre els mesos de primavera, estiu i part de la tardor. Encara bufa amb menys intensitat que el vent del nord oest.
Aquests tres vents septentrionals corresponen a diferents branques de les corrents fredes que arriben a la mediterrània procedents del golf de Lleó. Aquests vents són denominats “tramuntana”. Són vents dominants en els mesos de novembre a març. S’originen per un fort contrast entre la temperatura del mar i de la terra per una banda, i per l’existència d’una massa de baixes pressions que, al situar-se en el golf de Lleó o Gènova ocasiona unes corrents fortes a ambdós costats dels Pirineus. Les últimes ramificacions d’aquest corrent fred són les que constitueixen la base dels vents que penetren per les canals del vessant nord a la zona d’Olot i les que generen les corrents del nord, nord est i nord oest. Als dos primers vents se'ls anomena “vent de dalt”. El vent del nord est també s’inclou dins el grup anomenat “llevants”. Al vent del nord oest també se l’anomena “tramuntana de la Segarra”. Als vent del nord també se l’anomena “tramuntana de dalt” i al vent de nord est “tramuntana de baix”.
Si ens fixem amb les dades de vents, temperatura i pluviositat, es pot concloure que els vents del nord són vents freds i secs. El vent del sud també és un vent fred. Se’l coneix com a “migjorn”. Bufa una mitjana de 34.3 dies a l’any, especialment de novembre a abril. És un vent sec ja que quan bufa difícilment hi ha precipitacions. El fet que es consideri fred un vent provinent del sud és degut, bàsicament, a que bufa durant els mesos d’hivern i que prové de la plana de Vic, un lloc fred degut a la seva continentalitat i a la marcada inversió tèrmica.

Vents càlids

Els vents que bufen amb freqüència durant l’estació càlida procedeixen del sud oest i oest i tenen com a característica la seva elevada temperatura.
El vent del sud oest baixa per la collada de Bracons i el vent de l’oest per una petita obertura entre la vall de Riudaura i la part nord del Puigsacalm. Aquesta obertura es troba a uns 800 metres, 400 per sobre de la plana d’Olot.
Ambdós vents penetren a la zona d’Olot de manera descendent produint l’efecte foehn.
El vent del sud oest és el vent que es produeix amb major freqüència, 136 dies a l’any durant els mesos de maig a octubre. Aquest és el vent que, durant la sèrie analitzada per de Bolòs, va registrar la màxima velocitat (90 km/h).
El vent de l’oest bufa en molt poques ocasions, uns 0.1 dies de mitjana i bàsicament la tardor. És un vent que provoca una gran elevació de la temperatura i una baixada molt important de l’humitat. Aquests dos vents s’anomenen “ponents”. Tots dos es consideren molt dolents per la agricultura ja que en els dos casos es donen una marcada manca de precipitacions. El vent de l’oest se l’anomena, també, vent de la fam, ja que quan bufa desapareixen totalment les possibilitats de precipitació.

Vents de pluja

Els vents que entren a la fosa d’Olot pel sud oest, est i nord est són els anomenats “llevants”. Són vents que procedeixen del mar i gràcies a la seva alta humitat originen la major part de les precipitacions. Les petites elevacions que troba el vent en direcció est oest, fa que vagi agafant altitud i vagi descarregant precipitacions, més importants a mida que s’acosta a la muralla que forma el Puigsacalm.
El vent del sud est bufa una mitjana de 58.9 dies a l’any, sobretot de març a setembre. Aquest vent és el principal causant de les altes precipitacions que es donen durant l’estiu. Això no es dona en les regions que volten la comarca per la part nord i est ja que no tenen la disposició orogràfica adequada.

La marinada

Aquest fenomen està descrit en l’estudi de Maria de Bolòs com un component important en els mesos d’estiu, que permet refrescar els dies i temperar alguns dies d’hivern. Es comenta que es deixa notar a partir de les 11 del matí fins a les 3 o 4 de la tarda i que en els dies que bufa el ponent, aquest fenomen és un alleujament tant per les persones com per la agricultura. Finalment apunta que les plantes típicament mediterrànies són les que delimiten les àrees on aquest fenomen té un impacte més directe (les oliveres, per exemple).

Precipitacions

Per l’estudi de la pluviositat de la comarca es tenen dades de l’estació d’Olot durant 70 anys distribuïts en diferents períodes, de la Vall d’en Bas durant 27 anys, de Castellfollit de la Roca durant 30 anys, de les Planes d’Hostoles durant 30 anys, de Maià de Montcal durant 24 anys i de Sant Privat d’en Bas durant 19 anys.

Pluviositat

Si tenim en compte les dades de l’estudi de Maria de Bolòs es veu com a la comarca de la Garrotxa no es registren totals anuals inferiors als 848 mm. En l’actualitat aquesta xifra baixa fins els 823 mm. (Maià de Montcal, extrem est de la comarca). De Bolòs destaca el fet que la quantitat de pluja augmenta en el sentit est oest situant uns màxims de 1500 o 1600 mm a la falda del Puigsacalm i que això es tradueix amb un canvi gradual de la vegetació, des del bosc mediterrani de la zona est fins a les fagedes i rouredes de tipus atlàntic a l’oest. Tot això en un espai d’uns 35 km. Cal posar la dada de 1600 mm anuals en entredit. No es disposa de dades que confirmin aquest extrem. El que si es té són dades de Sant Privat d’en Bas, que es troba a la falda septentrional del Puigsacalm, en el període 1991-2009, i el mitjana anual és només de 1090.4 mm.

Quantitat anual de pluja

Agafant les dades en el període 1881-1961, tenim que a Olot la mitjana anual és de 1027.2 mm. Les estacions situades més a l’est registren totals inferiors, Sant Joan les Fonts 912.1 mm, Besalú 964 mm, Santa Pau 860 mm i El Collell 848.2 mm. La estació de Sant Esteve d’en Bas, situada a l’oest d’Olot, arriba a una mitjana de 1257.1 mm.
En les sèries del període 1940-1980, la mitjana anual a Olot era de 1010.4 mm, a la Vall d’en Bas 987.4 mm, a Besalú 910.4 mm, a Castellfollit de la Roca 1000.3 mm, a Les Planes d’Hostoles 994.5 mm.

En les sèries actuals tenim les següents dades: Olot 967.9 mm, la Vall d’en Bas 986.7 mm, Sant Privat d’en Bas 1055.3 mm, Castellfollit de la Roca 1048.2 mm, Les Planes d’Hostoles 949 mm, Maià de Montcal 809.3 mm, la Vall de Bianya 961 mm, Oix 792.4 mm i Sant Feliu de Pallerols 951 mm.
En el cas de Sant Privat d’en Bas es segueix el patró segons el qual les parts situades a la falda del Puigsacalm són més humides. S’ha de tenir en compte que la distància en línia recta entre l’estació de Sant Privat d’en Bas i l’estació de la Vall d’en Bas és de només 3.18 km.
Cal destacar l’alta pluviositat de l’estació de Castellfollit de la Roca. Aquesta està situada a 6.5 km. de l’estació d’Olot a sobre del riu Fluvià.
En quatre estacions tenim dades del segle XX dividides en tres sèries més o menys completes, 1881-1960, 1940-1980 i 1980-2009. Després de la guerra civil i fins arribar als anys 60 hi ha un gran buit amb només dades de diferents anys separats i només d’Olot.

Olot: en la primera sèrie la mitjana anual era de 1027.2 mm, en la segona 1010.4 mm i la tercera 968.4 mm
La Vall d’en Bas: en la primera sèrie només tenim dades de finals dels anys 50, 1257.1 mm, en la segona sèrie 987.4 mm i en la tercera 987.5 mm
Castellfollit de la Roca: tot i no tenir dades de la primera sèrie, es vol destacar aquest poble ja que en l’actual sèrie, és un punt aïllat amb més pluja que els seus voltants. En la segona sèrie té 1000.3 mm i en la tercera 1047.8 mm
Les Planes d’Hostoles: en aquest cas es vol destacar la seva importància degut a la ubicació geogràfica, és el punt més al sud del que disposem dades. En la segona sèrie tenim 994.5 i en la tercera sèrie 943.1 mm

En el cas d’Olot s’observa una disminució del 5.5% entre la primera i la tercera sèrie i una disminució de 1.5% entre la primera i la segona, per tant la disminució més important ha sigut en el període actual.
El cas de la Vall d’en Bas és molt rar. En la primera sèrie s’informa que la Vall d’en Bas era la part més humida de la Garrotxa per la seva proximitat al Puigsacalm. Això concorda amb la dada de 1257.1 mm. En canvi en les sèries següents es veu com deixa de ser la part més humida i com pateix una davallada de més del 21%. També hi ha una incongruència amb la il·lustració 3 ja que l’estació de la Vall d’en Bas està situada dins la banda de 1000-1050 mm, en canvi la pluja anual és de només 987.4 mm.
En el cas de Castellfollit ja es destacava per una alta pluviositat en la segona sèrie. Això continua en la tercera sèrie, amb una pluja anual superior a la d’Olot i la de la Vall d’en Bas.
Les Planes d’Hostoles té un comportament molt semblant a l’estació d’Olot ja que la pluviositat anual ha disminuït entre un 4-5%.
Si comparem la Garrotxa amb les comarques veïnes, tenim que, a l’est, Banyoles té una mitjana anual de 815.8 mm, molt semblant a la mitjana de Maià de Montcal. Al sud oest, Vic té una mitjana de 700-750 mm.
Al nord est, Figueres té una mitjana de 600-650 mm. Hem d’anar cap al Ripollès per trobar una pluviometria superior però amb una alçada mitjana d’uns 800 metres, el doble que a la Garrotxa.
Resumint, hem d’anar a climes de mitja i alta muntanya per trobar mitjanes anuals semblants o superiors a les de la comarca de la Garrotxa.

Zoom a la comarca de la Garrotxa (1961-1990)

Irregularitat de la pluja

Irregularitat geogràfica de la pluja

Es poden destacar molts casos:

El setembre de 1994 van caure 384.2 mm a Castellfollit, 193.5 a Sant Privat, 197.1 a la Vall d’en Bas i 190.6 a Olot.
L’octubre de 1996 van caure a Castellfollit 281 mm els dies 13 i 14. Aquells mateixos dies van caure les següents quantitats: a Olot 65.3 mm, a Les Planes d’Hostoles 96.3 mm, a Sant Feliu de Pallerols 80.5 mm, a la Vall d’en Bas 67.2mm , a San Privat d’en Bas 75.3 mm, a la Vall de Bianya 68 mm, a Oix 69.3 mm i a Santa Pau 72.7 mm.
El dia 6 d’octubre de 1995 van caure 107.8 mm a Castellfollit, mentre que a la resta d’estacions: a Les Planes d’Hostoles 6 mm, a Sant Feliu de Pallerols no va ploure, a la Vall d’en Bas 3.4 mm, a Sant Privat d’en Bas 5 mm, a Olot 18.5 mm, a la Vall de Bianya 7.2 mm, a Oix 3.2 mm, a Beuda 3 mm i a Santa Pau 3.2 mm.
Entre els dies 8 i 10 d’octubre de 1987 van caure 216.5 mm a Castellfollit, 32 mm a Les Planes d’Hostoles, 113.5 mm a la Vall d’en Bas, 93 mm a Olot i 55.3 mm a Maià.

En les dades anteriors es pot comprovar com en període 1980-2009, Castellfollit té episodis destacats d’intensitat molt alta i concentrats a la tardor. És molt possible que tots aquests episodis siguin produïts per llevantades i que la canalització que produeix el riu Fluvià i la orografia provoqui que la tempesta descarregui amb més força a la zona de Castellfollit.

Irregularitat anual de la pluja

En tots els casos són pocs els anys que la mitjana anual s’acosta a la mitjana del període estudiat, tant en les primeres sèries com a les sèries actuals.
Existeixen grans contrastos en les mitjanes anuals. A l’estació d’Olot trobem un màxim de 1636 mm i un mínim de 620.6 mm. També es pot observar com no existeix cap pauta entre els màxims i els mínims. Veiem com el màxim d’Olot va anar precedit per un any sec, 776.7 mm, i l’any següent també va ser sec, 753.7 mm. Una eina útil per demostrar aquesta irregularitat és el coeficient Pearson. Aquest permet determinar si existeix una relació entre dos grups de dades. En aquest cas es vol comprovar si hi ha una relació entre els diferents anys i la seva pluja anual. En general un coeficient proper a 1 ó -1 indica una relació lineal perfecte entre els dos grups de dades.

El gràfic mostra la variabilitat de la pluja a Olot en el període 1980-2009.
Ara volem saber si existeix alguna relació entre els anys i la seva pluja anual. Per això calculem el coeficient Pearson. En el cas d'Olot ens dóna un coeficient de -0.15 (15%). El signe negatiu ens diu que hi ha una certa tendència negativa de la pluja anual en relació als anys. El 15% ens diu que no hi ha una relació lineal entre la pluja dels diferents anys (molt lluny de 1 ó -1). Però també ens diu que la variabilitat és baixa (com més alt és el valor més variabilitat), o sigui que la mitjana anual sí és representativa.
Si mirem coeficients de diferents poblacions veurem com la variabilitat d'Olot és més semblant a poblacions atlàntiques que a poblacions mediterrànies: Barcelona, 27%, Tarragona, 27.8%, Castelló de la Plana, 35.2%, València, 32.6%, Alacant, 27.4%, San Javier, 38.6%, Almeria, 33.6%, Málaga, 41.5%, mentre que poblacions de Galícia i del Cantàbric tenen coeficients entre el 15 i el 20%. ³

Règim anual de la pluja

La situació geogràfica de la comarca de la Garrotxa ens portaria a concloure que el clima predominant hauria de ser el mediterrani. Tot i això es pot observar en gran part de la comarca vegetació de tipus atlàntic (ex. la fageda d’en Jordà).

Climograma de la Vall d’en Bas (1983-2009)

Els climes atlàntics es defineixen bàsicament per dos elements, poca oscil·lació tèrmica anual i una pluviositat superior als 800 mm i homogènia al llarg de l’any si bé amb uns màxims els mesos d’hivern.
Buscant ciutats al mon amb característiques semblants a la Vall d’en Bas, s’ha trobat una ciutat als Estats Units amb unes dades anuals molt iguals. La ciutat d’Atlàntic City es troba a la costa est dels Estats Units a la província de New Jersey. Té una temperatura mitjana anual de 11.9° i una pluviositat mitjana de 967.1 mm. Les dades de la Vall d’en Bas són 12.8° i 986.7 mm. Les principals diferències són una temperatura hivernals més fredes per la proximitat de les corrents del nord i una distribució anual de la pluja lleugerament diferent amb un màxim l’Agost. Curiosament els màxims del període 1971-2000 a aquesta ciutat americana és una temperatura màxima de 41.1° i una temperatura mínima de -23.9°, mentre que a la Vall d’en Bas és 41° i -21°. Aquesta comparació és només per constatar que el clima a la Garrotxa és més aviat continental però amb una gran influència mediterrània.
Aquesta certa continentalitat del clima de la Garrotxa justifica la presència de vegetació típica de climes atlàntics o continentals (fagedes).