Distribució de la vegetació a Catalunya

Distribució de la vegetació. La Garrotxa està encerclada.
Distribució de la vegetació. La Garrotxa està encerclada.

La situació aproximada de la comarca està dins el cercle vermell.

En la imatge anterior cal destacar la situació del roure pènol. Aquest només es troba de manera natural a la Val d’Aran i a la Garrotxa. Si bé, en la descripció que es fa de la vegetació actual de la comarca, ja es diu que l’hàbitat natural d’aquesta espècie ha sigut completament reemplaçat per l’home, així doncs només es troben uns pocs exemplars escampats per la vall d’Olot i de la Vall d’en Bas.

A part d’això, la distribució de la vegetació segueix perfectament el patró climatològic típic de la comarca. A mida que ens allunyem del mar el paisatge dominant passa de l’alzinar mediterrani (el menys comú) a l’alzinar de muntanya i a mida que agafem alçada el paisatge passa a estar dominat per la roureda i finalment, a  dalt de les muntanyes, hi trobem les fagedes.

Es important recalcar que aquesta distribució data del 1958. Actualment la vegetació difereix en certa manera. En l’apartat que es descriu la vegetació de la comarca ja s’apunta el canvi que ha sofert la distribució de la vegetació degut a l’acció de l’home (conreu i ramaderia principalment).

Distribució de la vegetació a la comarca

Com passa a tot arreu, la distribució actual de l’arbrat a la comarca és producte de la relació dels boscos mateixos i l’activitat humana que hi ha esdevingut.

En temps remots hi devia haver la mateixa associació actual, o sigui faig-roure-alzina, predominant més o menys una o altre segons les condicions climàtiques d’un període concret.

L’aparició de l’home va ser l’inici de la destrucció dels grans boscos que existien a la Garrotxa. Els conreus primer i la combinació de conreu i ramaderia després van portar a la extinció la majoria de boscos a les terres baixes. També hi van haver tales massives per raons diferents a les esmentades. Així, en el segle XVI, el virrei de Catalunya, Garcia de Toledo, va ordenar talar tots els boscos al voltant de Besalú preocupat per la freqüència dels robatoris i homicidis que es cometien en els seus camins. Més endavant, el consum de fustes a les drassanes de Barcelona, va propiciar la tala massiva a tot Catalunya, incloent-hi la comarca de la Garrotxa.

Tot i això, la persistència dels boscos a la comarca ha estat condicionada per la situació d’aquesta a la muntanya mitjana, d’estius plujosos i hiverns moderadament freds.

Els tres arbres característics de la comarca són el roure, l’alzina i el faig. Les altres espècies hi arrelen amb més o menys abundància, però sense formar boscos.

Si ens concentrem en la subcomarca d’Olot, l’arbre característic és el roure. El faig es troba en les terres més altes, baixant fins els 500 metres excepcionalment (Fageda d’en Jordà) gràcies a l’elevat grau d’humitat. En canvi, l’alzina, del tipus muntanyenc, es troba per sota el nivell dels roures, pujant excepcionalment fins els 1000 metres en llocs assolellats.

El roure es distribueix en forma de bosc per tots els vessants assolellats de les valls d’en Bas, Riudaura i Begudà i a les terres de Batet. El faig creix en llocs obacs a partir dels 700 metres, exceptuant la fageda d’en Jordà. L’alzinar s’estén per la vall de Bianya i les serres de Malforat, la Cau i Canadell i en llocs molt assolellats de la vall d’en Bas, Aiguanegra i Begudà. En alguns llocs, com la vall de Joanetes, i degut a la inversió tèrmica, l’alzinar es troba per sobre la roureda.