Santurari de Santa Maria de Finestres

Situació dins el poble

Descripció

Els documents més antics ens diuen que l’església va ser consagrada l’any 947 pel bisbe de Girona Gotmar. Fou parròquia i per tant, el bisbe ordenà el pagament del delme als veïns de Murrià i Bustins. Es dóna la peculiaritat que algunes rendes eren de fóra del terme. El 1020, el comte Tallaferro atorga, en el seu testament, una propietat situada a Sant Cristòfol les Fonts.

A finals del segle XI es converteix en priorat. Aquest dura fins a finals del segle XV. Jordi Fabre (1477-1496) va ser l’últim prior que es té constància.

Els terratrèmols del segle XV van destruir l’edifici i els pocs veïns de la parròquia van haver de demanar caritat a les parròquies veïnes per la reconstrucció. Se sap, per documents, que al 1440 la missa es feia en una barraca de fusta.

A finals del segle XVI pertanyia al monestir de Banyoles. En aquests temps no hi vivia cap prior i del culte en tenia cura capellans custodis. Això va finalitzar l’any 1836.

Ramon Grabulosa diu: "Finestres ja no es recuperaria mai més. Arquitectònicament, és una ruïna des dels terratrèmols; i quan, molts d’anys després, l’església fou reconstruïda, quedà tal com és ara: sense res remarcable. Francesc Montsalvatge, en el seu temps, ja va dir que el castell i el priorat feia 60 anys que eren semi abandonats".

El fet que el lloc sigui tan remot i inaccessible ha fet que al llarg dels segles hagi patit infinitat de furts i destrosses: l’any 1508, en Sayols, propietari d’un mas proper, informa al bisbe que s’ha trobat la porta de l’església tancada i les del priorat esbatanades. També diu que, 10 anys enrere, uns lladres van malferir mossèn Bernat Torrrent i que a partir de llavors cap capellà vol viure-hi; Pi i Tramunt, en el seu llibre “Santuaris muntanyencs de la Garrotxa”, diu: "... primera visita nostra el 1972. L’estat de tot el conjunt era deplorable i l’obra dels insensats era ben manifesta: portes esventrades, parets fetes caure, guixades per tot arreu..."; el juny de 2001 uns brètols van calar foc a les baranes que feia poc s’havien construït. Van tirar la imatge de la Mare de Déu daltabaix del cingle. A tot això cal sumar-hi les destrosses fetes durant la guerra del 1936.

De l’edifici romànic només queda la volta i l’absis sobrealçat. Després dels terratrèmols, es va reformar l’església i s’afegiren la casa rectoral i un petit hostalatge. El campanar és d’espadanya i doble obertura. En una obertura encara es conserva una campana col·locada el 1840 i apadrinada pels Rocafiguera.

Bibliografia

Fotografies