La Garrotxa

Situació dins la comarca

Fotografies

Descripció

Aquesta capella situada al centre de la vall d’en Bas havia estat parròquia fins a l’any 1776, data en la qual el bisbe de Girona, Tomàs de Lorenzana i Butron, va incorporar-la a la de Sant Esteve d0’en Bas. La primera notícia documental coneguda de l’església és de l’any 998, en què se cita "Sancti Quintini" en la butlla signada pel papa Gregori V i en la qual és nomenada com a dependent del monestir de Santa Maria de Besalú. L’any 1000, el comte besaluenc Bernat Tallaferro en cedí la possessió a favor del citat cenobi.

Es tracta d’una petita construcció romànica ampliada, en la primera meitat del segle XVIII i per la banda de ponent, amb un cos d’edifici que va doblar la serva llargada. La part vell, romànica, a llevant, es va fer servir posteriorment com a sagristia fins que amb les obres de restauració efectuades durant l’estiu de 1980 va prescindir-se d’aquesta i tot l’edifici es va destinar al culte. La façana de llevant és rectangular, amb finestra central. El campanar d’espadanya s’assenta a la façana de ponent, on hi ha la porta d’entrada adovellada i a cada costat seu una finestra, destinades a facilitar la visió de l’altar major des de l’exterior quan l’església és tancada. Damunt la porta hi ha encara una altra finestra, més petita. A migjorn, a la part antiga, hi ha una finestra. En la restauració dels 80 es van treure els lluïments de l’interior. Ara encara són visibles els vells carreus romànics, de dimensions mitjanes.

Bibliografia