Sant Feliu de Pallerols

Introducció

Altitud (m.)473
Superfície (Km2)34.90
% comarcal4.8
Densitat (Hab/m2)38.8
Latitud (graus)42.075816
longitud (graus)2.507804
Zona boscada (ha.)sense dades
Zona agrària (ha.)sense dades
Zona urbana (ha.)sense dades

El seu terme municipal limita al nord amb el de Santa Pau i Les Preses, pel nord-est amb el de Sant Aniol de Finestres, per l’est i sud-oest amb el de les Panes, Pel sud i sud-oest amb el de Rupit i Pruit (Osona), per l’oest amb la vall d’en Bas i per nord-oest amb les Preses.

El nord del terme municipal es troba dins la zona volcànica de la Garrotxa i el sud es troba dins l’espai d’interès natural de Collsacabra. En l’antiguitat va ser el centre del vescomtat d’Hostoles. Havia estat encerclat per muralles i quedava tancada per tres portes: una, a la part nord-est, el portal de llevant i el de ponent. En aquesta vila Francesc de Verntallat hi tenia casa pròpia, avui ja enderrocada, però en el seu lloc es va aixecar el 2002 un monument a la seva memòria. La plaça Major era el lloc de convocatòria de la Universitat de la Vall en el segle XIV. Abans d’entrar a la plaça Major, hi ha can Maurici, antic Molí de la Conqueta. Hi ha noticies del molí de finals del segle XII i era propietat de Guillem Galceran de Cartellà. En algunes cases s’hi troben inscripcions hebraiques, que demostren l’ocupació d’un grup jueu en el lloc.

Història

En alguns sectors s’han fet troballes arqueològiques que proven l’existència d’assentaments datats entre els segles VII i VIII a.de C. Ja a l’edat mitjana, el 1184, Dolça, senyora de la Vall i del castell d’Hostoles, llega diversos masos d’aquesta parròquia a la seva filla Ermessenda. En aquella època, el poder civil era exercit pel senyor d’Hostoles i el poder eclesiàstic pel monestir benedictí de Santa Maria d’Amer.

Els segles XIV-XV les revoltes remences van sacsejar la vall. El famós Francesc de Verntallat en va ser el cabdill. Va ser una època dolenta per les guerres i els terratrèmols.

A partir del segle XVI fins el XVIII va ser una època de prosperitat tot i les adversitats que varen afrontar; sequeres, plagues, pestes, la guerra amb França, la des Segadors, la de Successió… L’explotació de la terra i del bosc, la potent indústria del drap, va propiciar un augment important de la demografia del lloc. Sant Feliu va arribar a ser la capitat de la Vall i d’una subcomarca molt extensa que incloïa, fins i tot, el Collsacabra.

El 1888 es va fer una reestructuració del terme i es van crear dos ajuntaments: Sant Feliu i els agregats de Sant Iscle de Colltort i Sant Miquel de Pineda, i els de les Planes, amb les Encies i Cogolls. Actualment la seva economia basada en la indústria, la ramaderia i la petita agricultura, així com l’explotació forestal del bosc, és força important. A l’estiu és important el turisme.

Indrets


Elements arquitectònics
  1. Cases
    1. El Claperol
    2. El Colltort
    3. La Fàbrega
    4. La Torra
    5. Mas Bastons
    6. Mas Pallerols
    7. Mas Umbert
  2. Elements religiosos
    1. La Mare de Déu del Roser
    2. Sant Feliu de Pallerols
    3. Sant Iscle de Colltort
    4. Sant Miquel de Pineda
    5. Sant Sebastià de Sant Feliu de Pallerols
    6. Santa Cecília de Pineda
    7. Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut
  3. Fortificacions
    1. Castell de Colltort
  4. Elements civils
Elements etno-culturals
  1. Zones
  2. Fonts
Elements naturals
  1. Muntanyes
  2. Aigua
  3. Volcans
    1. Volcà de Can Tià
    2. Volcà de Fontpobra
    3. Volcà de la Tuta
    4. Volcà de Puig Roig
    5. Volcà de Sant Marc
  4. Arbres singulars
  5. Boscos singulars
Elements Paissatgístics
  1. Miradors
  2. Itineraris
  3. Entorns naturals

Festes

Informació