Riudaura

Introducció

Altitud (m.)sense dades
Superfície (Km2)sense dades
% comarcalsense dades
Densitat (Hab/m2)sense dades
Latitud (graus)42.188735
longitud (graus)2.409380
Zona boscada (ha.)sense dades
Zona agrària (ha.)sense dades
Zona urbana (ha.)sense dades

El municipi està banyat pel Riudaura. Es troba en els vessants orientals de Puig Estela que limita amb el Ripollès. Limita pel nord amb Sant Joan les Abadesses (Ripollès) i la Vall de Bianya, pel sud amb Vidrà (Osona) i la Vall d’en Bas, per l’est amb Olot i per l’oest amb Vallfogona (Ripollès). Actualment la pagesia, que en segles anteriors predominava, ha minvat molt. El conreu es practica en petita escala, dedicant-s’hi més a la ramaderia.

Història

La història documentada de Riudaura comença amb la fundació del priorat benedictí de Santa Maria al segle IX. Antigament era una terra de pas molt concorreguda. La seva situació geogràfica fronterera feu que ja els romans la utilitzessin com a via de comunicació, així com a l’actualitat amb la carretera que va d’Olot a Vallfogona i a Sant Pau de Seguries per la Cantina. Si bé, darrerament, aquesta via està en desús per la construcció dels túnels de Capsacosta.

Els priors del monestir tenien la jurisdicció civil sobre el lloc tot i que els vescomtes de Bas en tenien la criminal. La primera fase monàstica de Santa Maria de Riudaura tingué lloc el 852 gràcies a Wilfred de Besalú. Aquests van tenir problemes, a més de amb el vescomte de Bas, amb el monestir de la Grassa del qual depenien. Al segle XV van ser incorporats al monestir de Sant Joan de les Abadesses, tot i que poc temps després es van reincorporar al monestir de la Grassa. Finalment, el 1592, quedà unit al monestir de Sant Pere de Camprodon. Els terratrèmols del segle XV van destruir l’església de Santa Maria (antigament el priorat).

Els segles XVIII i XIX van ser testimonis d’un gran creixement de la població. El 1860 es registraren 1113 veïns. A partir d’aquesta data, però, la població va començar a decaure.

El 1810, les forces imperials van irrompre al poble i van saquejar-lo. El rector i altres sacerdots van haver de fugir i el poble es va quedar sense servei espiritual.

En l’última guerra carlina, l’Hostal de la Corda es va fer famós. En aquell lloc es va firmar el final de l’última guerra carlina entre els generals Savalls i Martínez Campos el 26 de març de 1875. Cal dir, però, que existeix una placa que diu: “En esta morada llamada “Hostal de la Corda” tuvo lugar la famosa entrevista entre los generales Savalls i Martínez Campos que puso fin a la última guerra carlista. 18 de marzo de 1875”, situada a la masia de Cal Fuster, que es troba una mica abans de l’Hostal de la Corda. Mentre Cal Fuster pertany a Riudaura, l’Hostal de la Corda pertany a la Pinya (la vall d’en Bas). La data que esmenta la placa és errònia. La història diu, però, que aquesta reunió va estar pactada per avançat i que tot va ser teatre.

A començaments del segle XX, hi havia al poble dos escoles, una de nens i una de nenes, així com una de privada. A finals dels 60, Riudaura es va fer famosa arran del petroli. La Cia. d’Investigacions i Explotacions Petrolíferes, SA va fer unes prospeccions els anys 1965-66 en el camí que va a la font de Joan. Els sondeigs es coneixen amb el nom de Riudaura 1 i Riudaura 2. El primer, a 2340 metres de fondària i el segon a 2046 metres. Al final només hi van trobar gas inutilitzable. Encara avui es coneix el lloc com “el petroli” i hi ha les restes metàl·liques de les dues perforacions.

El nom actual de Riudaura prové d’una ultracorrecció del nom Ridaura, que és com es coneix a la comarca.

Indrets


Elements arquitectònics
  1. Cases
    1. Can Bagó
    2. El Roquer
    3. La Fajula
    4. La Plana de Cruanyes
  2. Elements religiosos
    1. Monestir de Santa Maria de Riudaura
    2. Santa Maria de Riudaura
    3. Santuari de Font de Joan
  3. Fortificacions
  4. Elements civils
Elements etno-culturals
  1. Zones
  2. Fonts
Elements naturals
  1. Muntanyes
  2. Aigua
  3. Volcans
  4. Arbres singulars
  5. Boscos singulars
Elements Paissatgístics
  1. Miradors
  2. Itineraris
  3. Entorns naturals

Festes

Informació