Montagut i Oix

Introducció

Altitud (m.)276
Superfície (Km2)93.70
% comarcal12.8
Densitat (Hab/m2)10.4
Latitud (graus)42.231314
longitud (graus)2.595494
Zona boscada (ha.)8273.0
Zona agrària (ha.)1341.0
Zona urbana (ha.)49.7

L’any 1972, l’antic municipi d’Oix s’annexionà al de Montagut. L’any 2002, el nom del municipi va passar a ser Montagut i Oix, recollint els noms dels dos pobles que el formen.

Montagut i Oix és segons Joaquim Danés i Torras “el cor de la Garrotxa”. És el municipi de l’Alta Garrotxa per excel·lència. El termes municipals que l’envolten són: Albanyà i Camprodon al Nord; Sales de Llierca al nord-est; Tortellà i Argelaguer a l’est; Sant Jaume de Llierca i Castellfollit de la roca al sud; Sant Joan les Fonts i la Vall de Bianya a l’oest.

Història

L’any 808 el lloc ve citat com a “vilar” i l’any 966 ja era una parròquia, com esmenta un llegat del comte Seniofred al monestir de Besalú. Contenia cases, quadres, horts, vinyes… L’any 977 el comte-bisbe Miró va donar alous de Montagut a Sant Pere de Besalú, Sant Pere de Camprodon i Santa Maria de Ripoll.

El 1004, el bisbe Ot va reclamar aqueta parròquia al comte Tallaferro i el 1019 va ser cedida a la Canònica de Girona.

El segle XVI, el nucli habitat de Montagut es concentrava a la Cellera.

Els fets que han arribat més ben documentats són les guerres carlines. El 1842 van entrar per la frontera francesa uns 60 homes armats comandats per Ramon “Felip”, que més endavant serien coneguts com els “trabucaires”.

Durant la tercera guerra carlina, el 1874, a la serra de Toix s’hi va desenvolupar una gran batalla entre les forces del general Savall i les del general Novailles. En sortiren victoriosos els carlins, els quals feren 2000 presoners.

El segle XIX va ser de gran prosperitat gràcies a l’activitat forestal i agrícola. També hi havia alguns molins fariners i d’oli i un teler que proveïa les fàbriques d’Olot. En aquesta època, Montagut i Oix tenien uns 1300 habitants cadascuna. Però les guerres carlines i la davallada de l’explotació forestal afectà en gran mesura Oix que perdé uns 400 habitants mentre que Montagut mantenia la població.

Oix

Oix té una antiguitat venerable i comprovada. Es troba documentat a l’any 937 com EVO, quaranta anys més tard, al 977 com OVOXO, al 998 com EVOXO… fins arribar al nom actual d’OIX.

Està situat a 412 metres d’altitud, entre les planes de conreu i les muntanyes que formen la vall de la riera d’Oix.

Aquest poble de l’Alta Garrotxa, havia estat independent fins a l’any 1972, quan va ser annexat al municipi de Montagut, que des del 2002 s’anomena oficialment Montagut i Oix.

És un poble petit, tranquil i silenciós, on sembla que no hagi passat el temps, ja que conserva un aspecte de simplicitat rústega similar al d’altres èpoques. Forma un conjunt remarcable voltat de cims alterosos i cantelluts, la majoria dels quals superen el miler de metres. Al nord hi ha el Bestracà i el Talló, ja a la comarca del Ripollès. A migdia el Montmajor i el Montpetit, amb l’encadenament terminal de les cingleres de Ferran des d’on ens aboquem al Grau d’Escales, porta de la vall d’Hortmoier.

El nucli urbà d’Oix, format per una cinquantena de cases, s’articula a partir del carrer Major, rehabilitat l’any 1988. Com a edificis principals té l’església de Sant Llorenç, el castell d’Oix i el pont Romà.

L’església de Sant Llorenç és del segle Xll i d’origen romànic, tot i que s’hi han fet diverses reformes. Disposa d’un absis semicircular, porta a migdia i volta apuntada, al damunt de la qual es bastí posteriorment una obra o cos de defensa.

El castell d’Oix, que data de finals del segle XV i primers del XVI, està situat en lloc assolellat, dominat gran part de la vall. El castell d’Oix imposa, exteriorment, per la puresa de les línies característiques del gòtic català. A finals del segle XX fou objecte d’importants obres de restauració. No es pot visitar.

Del pont Romà, que és d’època romànica, la llegenda explica que el féu construir el senyor de la Quera de Talaixà per assegurar-se poder travessar la riera d’Oix amb la intenció de fer ús del “dret de cuixa” en les donzelles del veïnat de Santa Bàrbara de Pruneres. Si l’utilitzà o no per a portar a terme els seus lúbrics desigs, és una altra història.

Oix té un centenar d’habitants, molts en població disseminada, que contrasten amb els set-cents que tenia a començaments del segle passat. Els seus habitants s’anomenen oixencs i oixenques. Celebra la festa major el cap de setmana més proper al 10 d’agost, diada de Sant Llorenç, patró del poble.

Antigament Oix era conegut, sobretot, com a residència de treballadors del bosc que feien carbó o explotaven la fusta dels boscos de roures, alzines i castanyers. També ha estat un poble de contrabandistes que aprofitaven la proximitat amb França. Actualment és un poble viu, ja que el fet que molts dels seus antics habitants n’hagin marxat per haver deixat la pagesia o l’explotació del carbó vegetal, ha estat pal·liat per la gent que l’ha escollit com a segona residència. També hi han contribuït els restaurants i els càmpings masia que s’hi han establert en els darrers anys, així com la indústria d’embotits artesanals. Una demostració de la voluntat dels oixencs de “fer poble” és l’associació Ovoxo-poble d’Oix, formada cap el 1980, que va recuperar les festes tradicionals i que té com a objectiu fomentar i dinamitzar la vida social i cultural del poble.

Indrets


Elements arquitectònics
  1. Cases
    1. Can Bolós
    2. Can Cabeces
    3. Can Ferrussola
    4. Can Gustí de Riu
    5. La Quera de Talaixà
  2. Elements religiosos
    1. Sant Aniol d'Aguja
    2. Sant Eudald de Jou
    3. Sant Feliu de Monars
    4. Sant Feliu de Riu
    5. Sant Llorenç d'Oix
    6. Sant Martí de Talaixà
    7. Sant Martí de Toralles
    8. Sant Miquel d'Hortmoier
    9. Sant Miquel de Pera
    10. Sant Pere de Montagut
    11. Santa Bàrbara de Pruneres
    12. Santuari de la Mare de Déu d'Escales
    13. Santuari de la Mare de Déu de la Devesa
    14. Santuari de la Mare de Déu de les Agulles
    15. Santuari de la Mare de Déu del Cos
  3. Fortificacions
    1. Castell de Montagut
    2. Castell de Toralles o del Montpetit
    3. Castell S'Espasa
    4. El Castell d'Oix
    5. La Torre de Talaixà
  4. Elements civils
    1. El pont d'Oix
    2. El pont trencat o del Diable
    3. Pont de Valentí
Elements etno-culturals
  1. Zones
    1. Cova de les Monges
  2. Fonts
Elements naturals
  1. Muntanyes
    1. Comanegra
    2. El Ferran
    3. Montmajor
    4. Puig de les Bruixes
  2. Aigua
  3. Volcans
  4. Arbres singulars
    1. Els roures del Rei
  5. Boscos singulars
Elements Paissatgístics
  1. Miradors
  2. Itineraris
  3. Entorns naturals

Festes

Informació