Maià de Montcal

Introducció

Altitud (m.)241
Superfície (Km2)17.30
% comarcal2.4
Densitat (Hab/m2)25.6
Latitud (graus)42.222227
longitud (graus)2.742431
Zona boscada (ha.)sense dades
Zona agrària (ha.)sense dades
Zona urbana (ha.)sense dades

Aquest és l’últim poble de la Garrotxa que es troba en direcció l’Empordà. L’any 1978 es va celebrar els seus mil anys d’història. El seu terme limita; al nord i oest per Cabanelles, a l’est per Crespià, a sud per Sant Ferriol i Serinyà. El riu Fluvià transcorre pel sud del seu terme i també és solcat per les rieres de Maià i de Segueró. En general el poble està molt disseminat exceptuant l’església parroquial, l’ajuntament i algunes cases que es troben al nucli urbà. Es troba a les faldes del santuari de la Mare de Déu del Mont (aquest santuari pertany a la parròquia de Sous i administrativament a Albanyà a l’Alt Empordà). El poble està, com s’ha dit, molt repartit. Es pot distingir els següents veïnats: el Quer (on hi ha l’església), les Ferreries, Dosquers, Bruguers, Jonqueres, Llorenç i Pocafarina. La tasca principal al municipi és l’agricultura, la industria és escassa.

Dosquers

Aquest poble es troba a la dreta en direcció a Besalú. L’any 1933 es va adscriure a la comarca de l’Alt Empordà, tot i que va durar poc. L’any 1937, la Generalitat de Catalunya el tornà a la comarca de la Garrotxa. Finalment, a l’any 1969, es va acabar unint amb Maià de Montcal. Actualment hi viuen sols 6 persones (Font: Viquipèdia). Té una extensió de 4.45 km2 i no té zona urbana.

Història

Com s’ha dit abans, Maià té mil anys d’història. El primer document data del 978. És un diploma on ve citat el lloc com a “vila Maliano” referent a una donació feta pel comte bisbe Miró al monestir de Sant Pere de Besalú.

En el segle XIII el rei Jaume I va fer diverses concessions a favor del bisbe de Girona per als homes de Dosquers, Pedrinyà i Crespià, eximint-los de la jurisdicció del castell de Besalú.

El segle XVII Maià pertanyia als reis, mentre que Dosquers pertanyia al món eclesiàstic.

Maià ha estat sempre un nucli principalment agrícola. Els conreus principals eren els cereals i el blat de moro, llegums, hortalisses, vinya i oliveres. El bosc també aportava riquesa.

Indrets


Elements arquitectònics
  1. Cases
    1. Can Coromines
    2. Can Pou
    3. Can Traver
  2. Elements religiosos
    1. Creu de Dosquers
    2. Creu de Maià
    3. Sant Martí de Dosquers
    4. Sant Prim i Sant Felicià de Maià
    5. Sant Vicenç de Maià
    6. Santa Maria de Jonqueres
  3. Fortificacions
    1. Castell de Dosquers
  4. Elements civils
    1. Pont de Mas Riera
Elements etno-culturals
  1. Zones
  2. Fonts
Elements naturals
  1. Muntanyes
  2. Aigua
  3. Volcans
  4. Arbres singulars
  5. Boscos singulars
    1. Alzinar de Can Traver
Elements Paissatgístics
  1. Miradors
  2. Itineraris
  3. Entorns naturals

Festes

Informació