Les Preses

Introducció

Altitud (m.)474
Superfície (Km2)9.40
% comarcal1.3
Densitat (Hab/m2)188.7
Latitud (graus)42.146389
longitud (graus)2.459444
Zona boscada (ha.)sense dades
Zona agrària (ha.)233.0
Zona urbana (ha.)sense dades

Si bé Les Preses és un municipi independent, es pot dir que, per la seva ubicació, forma part de la Vall d’en Bas. Es troba en la zona nord-oriental d’aquesta vall. A l’est limita amb Santa Pau, al sud i oest amb la Vall d’en Bas, al nord amb Olot i a sud i est amb Sant Feliu de Pallerols. La població està concentrada en els nuclis urbans, si bé hi ha forces masies disseminades en el seu territori. Els anys 50 va créixer molt per la part de Bosc de Tosca, mentre que actualment ha crescut per la part del Pladevall. La indústria i l’agricultura tenen importància dins el terme, tot i que la primera ha experimentat un creixement molt important gràcies a la creació del polígon industrial. Tres nuclis de població tal com es veuen des de Xenacs. La primera és feta des d’un mirador que hi ha just abans d’arribar a l’àrea recreativa de Xenacs. Les altres dues estan fetes des del mirador de Puig Rodó.

Història

Les troballes arqueològiques a la vall confirmen que ja hi havia població establerta en el neolític.

El 947, ve citat el puig Murrià “Villare Murriano que est in pugo alto Murriano”. Això ho confirmen les restes d’una torre romana al cim del Murrià.

Durant 8 segles els abats del monestir de Sant Benet de Bages van ser els senyors del terme municipal i parroquial de Les Preses. Així és conegut el frec que va tenir el monestir de Sant Benet de Bages amb el comtat de Besalú fins el punt que el comte Senifred va segrestar els alous, tot i que finalment van ser retornats al monestir. El 1328 es va establir una concòrdia entre l’abat Bernat de Sant Benet i el vescomte de Bas, repartint-se la jurisdicció civil i criminal de l’alou de les Preses.

Els abats tenien els seus representants al poble en la figura de batlles. El 1153 és quan es té notícia del primer, un tal Pere intitulat “baiulus”. El fill d’aquest fou Guillem de Preses, el qual va tenir forces disputes amb l’abat Ponç de Sant Benet de Bages. Més tard, Saurina, filla de Guillem va prendre el càrrec de batlle. Amb ella, però, van seguir les divergències amb l’abat i el monestir.

Els batlles de les Preses des del segle XII van habitar l’antiga casa de Ça Masó, la qual també serví de presó fins els primers anys del segle XVIII. En aquestes dates va ser traslladada a la Plaça Major. Aquesta presó, que també va servir de casa consistorial, es va enderrocar l’1 de desembre de 1978 i en el seu lloc ara s’hi pot veure la reixa i la llinda i una font.

La senyoria del monestir a les Preses va acabar el 1835 a causa de l’extinció de les ordres religioses decretada per Mendizábal.

La guerra de la Independència va ser tràgica al poble, igual com a molts llocs de la comarca. El 1809, les tropes napoleòniques van entrar a Olot i van matar molta gent tant de la ciutat com dels pobles dels voltants. El 1873, durant les guerres carlines, i per tal d’ajudar a la causa, es van fondre quatre campanes per tal de forjar un canó. En la tercera carlinada, els prínceps don Alfons i donya Maria de les Neus, abans d’unir-se a les tropes carlines en el Collsacabra, van assistir a una missa a l’església de Sant Pere.

El 1916 es va comprar una casa del carrer Major per tal de traslladar el consistori des de la presó degut a les seves males condicions. Els anys 30, les Preses era un poble bàsicament agrícola. Només existien un parell d’indústries. Els nens anaven a l’escola pública excepte alguns que es desplaçaven als Escolapis d’Olot. La majoria de les nenes anaven al col·legi de les germanes Carmelites, en l’edifici on avui hi ha l’ajuntament.

Indrets


Elements arquitectònics
  1. Cases
    1. El Camps
    2. El Colomer
    3. L'Antiga
    4. La Bertrana
    5. La Fageda
    6. La Mata
    7. La Torre
  2. Elements religiosos
    1. Sant Martí del Corb
    2. Sant Miquel del Corb
    3. Sant Pere de les Preses
    4. Sant Sebastià de les Preses
  3. Fortificacions
  4. Elements civils
Elements etno-culturals
  1. Zones
    1. Àrea recreativa de Xenacs
    2. Parc de Pedratosca
  2. Fonts
Elements naturals
  1. Muntanyes
  2. Aigua
  3. Volcans
    1. Volcà El Racó
  4. Arbres singulars
  5. Boscos singulars
    1. Cingles del Corb
Elements Paissatgístics
  1. Miradors
    1. Mirador de Puig Rodó
  2. Itineraris
  3. Entorns naturals

Festes

Informació