Descripció

Petita capella situada al centre del volcà de Santa Margarida i que pertany al veïnat de la Cot (Sacot). Segons l’historiador Mn. Joan Pagès les primeres notícies del temple són del 1403. Bernat Ça Terrada, en el seu testament, deixa a Pere Mas, capellà del castell de Santa Pau, 101 sous de moneda barcelonesa de tern a l’obra de Santa Margarida. Els terratrèmols del 1427-1428 van destruir l’església. L’any 1436, durant una visita pastoral, es constata que ja s’havia reconstruït.

Entre els segles XVI i XVII l’església es trobava molt malmesa. El 1703, en una altre visita pastoral, es diu que està en bon estat. El 1741, per ordres del bisbe Baltasar Bastero, es van emblanquinar las parets interiors.

Es va restaurar l’any 1865 i, després de les destrosses de la guerra civil, el 1980 es va tornar a restaurar. En aquesta ocasió es va enfonsar el terreny al voltant i es van eliminar els contraforts per evitar que la gent puges al teulat. L’edifici actual és d’una nau, amb un absis semicircular sense obertures. La porta d’entrada es troba sota un petit teulat de dos vessants i a sobre hi ha un campanar d’espadanya d’una obertura.

Al Museu d’Art de Girona hi ha la imatge gòtica que s’hi venerava.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert.