Descripció

Recobreix la superfície de la gran colada de lava que va expulsar el volcà Croscat 17000 anys enrere. Aquest fet i la seva poca altura fa que aquesta fageda sigui única a les nostres contrades.

Les condicions climàtiques i la composició del terra de la zona fan que aquesta fageda tingui un sotabosc pobre que consta principalment de petites plantes herbades. El paisatge típic està format per un sotabosc escàs, unit a un estrat arbori dens i ben desenvolupat. Com s’ha dit, el tipus de sotabosc pobre és degut, no a la explotació abusiva, si no quasi exclusivament a les condicions climàtiques, poc favorables a moltes de les espècies que viuen dins les fagedes centre-europees. La falta d’aigua ocasiona una gran concentració d’arrels dels arbres a poca profunditat del terra, el que contribueix a disminuir les possibilitats de vida de les plantes petites. Si comparem aquesta fageda amb les del Montseny, podrem comprovar com al Montseny la pobresa del sotabosc encara és més accentuada. Així, aquesta fageda, tindria un caràcter intermedi entre les que trobem al Montseny i les que podem observar a la Val d’Aran, típicament centre-europees.

Dins la fageda hi trobem can Jordà. Actualment és el Centre de Documentació, propietat de la Diputació de Girona.

Immortalitzada gràcies al poema de Joan Maragall:

“Si vas pels volts d’Olot, amunt el pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap n’hagis trobat al món;
un verd com d’aigua endins, profond i clar;
el verd de la Fageda d’en Jordà…”

Situació

Fotografies

Tardor (octubre)

Bibliografia

Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert.