Descripció

Es pot deixar el cotxe a la urbanització que hi ha a l’esquerra arribant a Sant Joan des d’Olot. És a la rotonda que hi ha després de la de la Canya.

A partir d’aquí es segueix la carretera que et porta al poble. Quan arribeu a l’escola, continueu per recta. Després d’uns 150 metres, arribareu a l’església de Sant Joan. A la vostre dreta, al riu, veureu el pont medieval de Sant Joan.

Just a la dreta de l’església, veureu un camí que baixa i unes escales. Agafeu el camí i arribareu a la part alta del salt d’aigua del Molí del Fondo. El camí correcte, però, són les escales. Després de donar la volta a l’església, començareu a baixar cap al riu. En aquest punt hi ha unes altres escales que acaben de baixar fins a la base del salt d’aigua.

Aquí es troba la primera colada en la qual s’hi va construir la resclosa del Molí del Fondo. Aquesta colada prové dels volcans de Batet. A la dreta de la resclosa també s’observa una part de la colada. A la vora del riu es trepitgen unes lloses que constitueixen el nivell basal de la segona colada de lava. No es coneix l’origen d’aquesta segona colada.

Torneu a pujar i continueu recte fins arribar a la pedrera del Boscarró. En aquest indret s’observa la tercera i última de les colades. Aquesta és procedent del volcà de la Garrinada i es va desplaçar fins poc més enllà del poble de Sant Joan.

Per continuar, acabeu de baixar pel caminet a la banda oposada de la pedrera. Arribareu fins una passera que travessa el riu. És recomanable travessar el riu i pujar uns cinquanta metres per admirar l’església nova de Sant Joan sobresortint sobre el arbres. Torneu a travessar el riu i continueu per la carretera. Després d’uns 250 metres, arribareu a la part del darrera de les escoles. Aquí hi ha un cartell que indica el camí als cingles de Fontfreda. Els nivells que s’hi reconeixen formen part de la tercera colada de lava, la mateixa que es veu al Boscarró. Es poden observar nivells columnars i, per sobre, nivells lenticulars.

Durant el proper quilòmetre i mig, més o menys, anireu veient les cingleres a la vostra esquerra. Durant aquesta part del camí haureu de travessar el riu dues vegades. Està indicat. La passera, però, no és res més que una sèrie de pedres grosses per on pots saltar a l’altre banda del riu. És el punt més problemàtic del trajecte. Per poc que baixi el riu, us serà difícil passar. Si ha plogut una mica els dies anteriors, us serà molt difícil o directament impossible. Una pena. Suposo que la millor època per anar-hi serien els mesos d’estiu o el gener, que és el mes més sec per aquestes contrades.

Més endavant tornareu a trobar una carretera asfaltada. En aquest punt hi ha un accés a una casa particular, el Molí Nou. Els plànols consultats, indiquen que has de passar per darrera la casa, però és millor continuar per la carretera asfaltada fins arribar a un encreuament. Gireu a la vostre esquerra (hi ha un indicador que diu “Plaça Major”).

Aquest últim tram transcorre tot sobre carretera asfaltada. En un principi podria semblar avorrit, però no ho és. És una carretera molt poc transitada que du a alguns masos de la zona. Cap al final del tram passareu per una roureda amb alguns exemplars de roure martinenc força imponents.

Situació

Ruta marcada en marró
Ruta marcada en marró

Fotografies