Descripció

Aquest edifici és considerat el millor representat català del romànic civil i va ser declarat monument d’interès provincial el 1972.

Per les seves característiques es creu que la serva construcció va ser al voltant dels segles XII-XIII. Degué ser la seu d’un cavaller de l’estament baix de la classe senyorial i es creu que aquest fou Ramon de les Fonts. A l’any 1191 trobem el nom de “stadium de Fontibus” en un document de concessió feta per Ponç de Cervera, del vescomtat de Bas, a Oliver, prior de Sant Joan les Fonts, per la qual es permetia moldre cereals als molins del vescomtat. En aquest document hi apareix Ramon de les Fonts com a testimoni. Era habitual en l’època que els cavallers tinguessin una casa forta que a la vegada feia funcions de molí.

Francesc Caula creu que els primers amos de l’estada Juvinyà van ser els Boixols, de Besalú i senyors del mas Bellsolà.

El nom de Juvinyà prové de Guillem de Juvinyà. Hi dos versions sobre quina pubilla es va casar amb aquest cavaller. Segons Xavier Valeri, va ser Urraca, filla de Ramon de les Fonts qui es va casar amb Guillem de Juvinyà. En canvi, segons Joaquim Camps i Arboix, el 1021, Agnès d’Aiguabella, de Bestracà i del llinatge dels Boixols, va perdre el seu cognom en casar-se amb Guillem de Juvinyà. Es creu que el nom Juvinyà prové del llatí “Jovinus” que fou una antiga família d’un lloc proper al Junyell, a Sant Ferriol.

En el segle XV, totes les terres de l’estada Juvinyà van ser venudes a Miquel Planes i al segle XVI va ser ocupat per una família pagesa que va adquirir el nom de l’heretat.

Al 1712 n’era propietari Mn. Rovira ja que el trobem com a receptor en un document de la venda del mas, les terres annexes i un molí fariner. El 1724 va ser venut a Jacint Germà, d’Olot. El seu cost va ser de 1130 lliures per fundar un benefici parroquial i 200 lliures pels marmessors de Mn. Rovira. Finalment, el 1735, Jacint Germà va vendre la propietat a Josep de Trincheria, qui fou el propietari fins que l’ajuntament el va adquirir per a ús municipal.

L’edifici està construït amb roques sorrenques, treballades i escairades a les cantonades. També es van usar roques basàltiques. Està format per una torre quadrada i un edifici que es va construir més tard. En un principi, els dos edificis estaven separats. Més endavant es van unir allargant la paret i fent-hi la porta d’entrada adovellada. La casa principal estava formada pels baixos, destinats a quadres, la primera planta, destinada als senyors, i la tercera planta, destinada a graner i rebost. Encara es conserva un tros de les muralles que formaven part de la casa.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert.

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.