Introducció

Taula 1. Idescat, 2014
Descripció física
Altitud Superfície Hab./Km2 Lat – Long
342 m. 31.9 km2 4.3 % comarcal 91.4 42.201719N 2.513892E
 Taula 2. Wikipedia 2015
Població
1717 1787 1857 1900 1930 1950 1970 1981 1990 2004 2014
370 721 1511 2201 2469 2216 2749 2917 2911 2660 2919
Taula 3. POUM, 2008 (ha.)
Superfície
Zona Boscada Zona agrària Zona urbana
2511.8 545.49 132.7
Taula 4. Municat, 2013
Veïnats
Nom Habitants
Begudà 248
La Canya 557
El Pla de Baix 39
El Pla de Dalt 54
Sant Cosme 1
Sant Joan les Fonts 1761

El municipi és travessat pel riu Fluvià i el seu terme municipal limita al nord-est amb Castellfollit de la Roca i Montagut, al sud-oest amb Olot, al nord i nord-oest amb la vall de Bianya i al sud i sud-est amb Santa Pau.

El veïnat de Begudà va ser la capital del municipi fins el 1946 que va passar a anomenar-se Sant Joan les Fonts. Durant la guerra civil del 1936, el municipi es va dir Les Fonts de Begudà.

La seva industria va ser molt important pel fet que el Fluvià passa pel mig del municipi. Comptava amb indústries tèxtils i papereres.

Begudà

Es troba separat de Sant Joan per la muntanya d’Aiguanegra. Com s’ha dit abans, el 1946 es va portar l’ajuntament al sector de Sant Joan. Begudà ha vist un descens important en l’explotació agrària, però ho ha compensat amb la creació del polígon industrial, el més important del municipi.

La forma més antiga del nom la trobem el 982 amb el nom Beguzano.

La Canya

El seu terme està compartit entre Sant Joan, la vall de Bianya i Olot. Es troba en la cruïlla entre la carretera d’Olot a Ripoll i Sant Joan les Fonts.

Com arribar-hi

Història

Les troballes de la cinglera de Fontfreda demostren que aquest lloc ja va ser habitat en temps remots. En la zona de Mulleres es va trobar el que s’anomena “el camps dels Ossos” per la gran quantitat de restes òssies que s’hi van trobar. Però destaca el jaciment del collet de Sant Cosme, en el lloc anomenat la Prunera. Aquí es va trobar un poblat neolític d’una superfície de 7500 metres quadrats (4300 anys d’antiguitat). És un dels poblats més grans de Catalunya.  Aquesta zona ja no existeix doncs ha quedat afectada per la construcció de l’autovia.

Els romans també s’assentaren en aquest zona ja que per Sant Joan les Fonts hi ha una part de la via romana de Capsacosta que empalmava amb la via Augusta.

Els visigots també van deixar empremta doncs l’església de Santa Eulàlia de Begudà va ser fundada en aquell període.

L’any 969 es cita el “Vilare de Palaol” (Palou de Begudà) i més tard hi ha constància del Malvilar de Sant Joan i Can Rovira a Mont-ros.  En aquella època, la vila de Sant Joan pertanyia als senyors de Vilademuls.

Abans del segle XV, les parròquies de Begudà i Sant Joan van formar part de la jurisdicció del castell de Mont-ros, que pertanyia al comtat de Besalú. La jurisdicció civil i militar era dels vescomtes de Bas, mentre que la criminal era dels comtes de Besalú.

Els terratrèmols del segle XV van enderrocar el convent dels monjos de Sant Joan i va causar molts desperfectes a les esglésies i a l’estada de Juvinyà. A finals del segle XV va arribar la pesta negra i les Universitats de Begudà i Sant Joan van prometre erigir una capella a Sant Sebastià si remetia l’epidèmia. Van complir la promesa i es va construir la capella dedicada al sant.

Les guerres contra França i la dels Segadors també van tenir la seva repercussió en aquest lloc. Així queda palès en el fet que el 1653 va ser detingut el Mn. de Begudà i posat més tard en llibertat previ pagament de 50 lliures.

El decret de Nova Planta (1716) va comportar la supressió de les universitats i la seva conversió en corregiments al front dels quals hi ha havia un batlle.

El 1811 es va crear com a municipi Begudà, que integrava Sant Joan les Fonts. Fins que el 29 d’agost de 1946 es va passar a anomenar Sant Joan les Fonts on es van traslladar les tasques administratives del municipi. Això va ser degut a que, en aquell temps, Sant Joan era molt més important demogràficament i econòmicament.

La guerra del 36 va ser especialment cruenta a Sant Joan. El Mn. Joan Figueres va ser assassinat i es va convertir en el primer màrtir religiós del bisbat gironí. També van ser assassinats els dos vicaris, i el convent de monges fou saquejat i convertit en refugi de guerra. Després de la guerra, el 1939, les religioses van poder tornar al convent i a les seves tasques docents, fins que el 1993 van marxar a causa de la reforma educativa.

Llocs d’interès

Elements arquitectònics

  1. Cases
    1. Mas Aiguanegra
    2. Mas Cabrafiga
    3. Mas Claperols
    4. La Cau
    5. Mas Canadell
    6. Mas Peracaula
    7. Mas Vivers
  2. Edificis Religiosos
    1. Sant Josep de la Canya
    2. Santuari de la Mare de Déu de Mont-Ros
    3. Sant Cosme i Sant Damià
    4. Sant Joan les Fonts
    5. Santa Eulàlia de Begudà
    6. Sant Esteve i Sant Joan les Fonts
  3. Fortificacions
    1. Castell de Mont-Ros
    2. La Torre de Canadell
    3. L’Estada Juvinyà
  4. Obres civils
    1. Pont medieval de Sant Joan
    2. Pont de Cosey
    3. El Molí del Fondo

Elements naturals

  1. Geòtop
    1. Cingles de Fontfreda
    2. Les tres colades
    3. Volcà d’Aiguanegra
    4. Volcà de Bellaire
    5. Volcà de Claperols
    6. Volcà de l’Estany
    7. Volcà de la Canya
    8. Volcà Puig de l’Os
    9. Volcà del Repàs
    10. Volcà de Repassot
    11. Volcà del Cairat
    12. Volcà de can Gingi

Elements ambientals-paisatgístics

  1. Recorreguts
    1. Ruta de les tres colades

Festes i aplecs

Més informació