Descripció

Església romànica que ve citada el 969. Al segle XIV és citada amb el nom de “Sancta Maria de Faris”. Va ser parròquia fins el 1928 quan va ser agregada a Sant Vicenç de Besalú.

La porta d’entrada es rectangular però conserva l’arc primitiu. La porta antiga, de mig punt, va ser tapiada. A sobre hi trobem un rosetó i més amunt el campanar de torre que antigament havia sigut d’espadanya.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert.