Descripció

L’any 975 trobem el primer document on ve citada com a “Sancti Fructuosi de Vrciniano”. Es tracta d’una concòrdia feta entre Miró, bisbe de Girona, i Bernat, comte de Besalú. Dos anys després, el temple va ser donat al cenobi de Santa Maria de Besalú. Aquest fet és confirmat el 998 pel papa Gregori V. En aquesta butlla ve citada com a “Sancti Fructuosi quae est in Vrsiniano”. El nom d’Aussinyà va canviant al llarg dels segles: “Ursiniano” (1161), “Ursinyano” (1362) i “Osinyà” (1691). El 1586 va passar a ser sufragània de la parròquia de Besalú i el 1622 de Sant Sivestre del Mor.

L’edifici és d’una nau amb la porta a migjorn. Aquesta té arcs de gradació, àbacs, llinda i timpà llis. Al sud hi ha una finestra i un edifici annexionat. A ponent hi ha el campanar d’espadanya convertit en torre, de dos obertures. A ponent també hi ha una finestra espitllera. A l’est hi ha l’absis, semicircular, amb una finestra central.

El 1996 es va fer una àmplia reforma de l’edifici. Es van treure les aigües de l’interior cobrint de nou el teulat. Es va mantenir l’espadanya i el campanar. Es va rebaixar la paret de la sagristia per millorar la visió de la unió entre l’absis i el cos central. A la cara nord s’hi va fer un ràfec de formigó per recuperar el gruix de la partit romànica original.

A l’interior es van treure els guixos malmesos per la vegetació i la humitat. Es va arrebossar una part del parament i es va refer una part de la cornisa existent.

Finalment es va posar una escala metàl·lica per accedir al campanar. En aquest punt s’hi va fer una obertura que va donar llum a la nau.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.

Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.

Pàgina web de l’ajuntament [consultada el desembre de 2015]