Descripció

Va ser donada pel comte-bisbe Miró a l’església del monestir de Sant Pere de Besalú l’any 977. Dos anys després, el mateix Miró va confirmar la donació de “Sancti Andree de ipso Turno” al monestir de Besalú.

Inicialment preromànica, va ser modificada en l’època romànica i al segle XVIII es va tornar a modificar. La sagristia és la part més vella del conjunt i es correspon a l’àbsida del temple d’època carolíngia. Una de les modificacions del segle XVIII va ser aixecar el campanar de planta quadrada. Aquest, al segle XVIII, es va modificar i sobrealçar. A l’est de la torre hi ha dues obertures de mig punt cegues pertanyents al romànic. L’edifici estava orientat d’est a oest, però al segle XVIII es van fer malbé els murs i es va fer una nova planta de tres naus, amb entrada al sud i una àbsida semicircular al nord. En aquesta àbsida hi ha una finestra que es creu que procedeix de l’estructura preromànica. A ponent hi ha la rectoria, annexa al temple. A migjorn hi ha la porta d’entrada amb la data del 1737.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.

Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.

Pàgina web de l’ajuntament [consultada el desembre de 2015]