Descripció

Església d’origen romànic, del segle X, molt modificada. El 1346, el lloc ve citat en l’acte de restitució per part dels oficials reials i a petició dels procuradors de Guidó, abat d’Amer, del bestiar embargat a diversos homes de la parròquia. El 1375, el rei Pere III va confirmar a Hug de Santa Pau la venda que, de la parròquia, li havia fet la reina Elionor.

L’edifici es troba aixecat sobre un turó. És una sola nau, amb capelles laterals afegides a ambdues bandes.  El campanar, al sud-oest, és de torre i d’època moderna. A ponent hi ha la porta, adovellada. En un dels batents, clavetejada, hi ha la data del 1812. L’absis, semicircular, conserva alguns carreus romànics. A l’interior hi ha un retaule del 1858 i la pica baptismal romànica.

El 1980 es va restaurar amb l’ajut dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat i del Bisbat de Girona.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.

Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert.