Descripció

Aquest mas és considerat el mes important de Sant Feliu. Es creu que aquest mas fou l’origen del nom del poble ja que antigament aquest no tenia entitat pròpia. Era un grup de masies escampades ensenyorides pels senyors d’Hostoles.

A la façana principal hi ha una gran terrassa sostinguda per unes arcades. En un lateral hi ha una petita capella dedicada a la Sagrada Família.

L’edifici actual es deu a unes ampliacions que es feren els segles XVII-XVIII. Amb aquestes reformes van desaparèixer els elements originals. El més antic és la cabana que es troba separada de l’edifici principal.

Al mas hi visqué la mateixa família fins que al segle XVII una pubilla es va casar amb un Arbat. A partir d’aquest moment va passar a ser el nom dels amos.

El document més antic és del 1175. Aquest tracta de la concessió feta pel feudal del castell d’Hostoles, Miró, al mas Pallerols, per a fer un molí a la riera d’Amer. Al segle XIII el mas Pallerols era un mas aloer, lliure, a diferència de la resta que estaven subjectes als mals usos. L’any 1208, Miró d’Hostoles firma un pacte amb Ramon de Pallerols, estipulant la paga de tres mitges quarteres de civada de mesura antiga, 10 fogaces, 3 quarteres de vi i 7 sous. En el document es feia constar que no pagarien res en concepte d’homes i dones. L’únic que es gravava era el dret del senyor d’Hostoles a estar-se al mas junt amb el seu seguici.

El 1222, Arnal d’Hostoles anà a judici ja que creia que els homes del mas eren propis seus. Els Pallerols van guanyar el judici, declarant-los lliures i immunes a tot domini.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert.