Introducció

Taula 1. Idescat, 2014
Descripció física
Altitud Superfície Hab./Km2 Lat – Long
473 m. 34.9 km2 4.75 % comarcal 38.8 42.076778N 2.508897E
 Taula 2. Wikipedia 2015
Població
1717 1787 1857 1900 1930 1950 1970 1981 1990 2004 2014
650 1236 3661 1627 1593 1555 1288 1133 1058 1202 1353
Taula 3. POUM, 2008 (ha.)
Superfície
Zona Boscada Zona agrària Zona urbana
3277.8 n/d 212.19
Taula 4. Municat, 2013
Veïnats
Nom Habitants
Bastons 19
La Fàbrega 33
Pallerols 37
Sant Feliu de Pallerols 1178
Sant Iscle de Colltort 34
Sant Miquel de Pineda 35
La Torre 10

El seu terme municipal limita al nord amb el de Santa Pau i Les Preses, pel nord-est amb el de Sant Aniol de Finestres, per l’est i sud-oest amb el de les Panes, Pel sud i sud-oest amb el de Rupit i Pruit (Osona), per l’oest amb la vall d’en Bas i per nord-oest amb les Preses.

El nord del terme municipal es troba dins la zona volcànica de la Garrotxa i el sud es troba dins l’espai d’interès natural de Collsacabra.

En l’antiguitat va ser el centre del vescomtat d’Hostoles. Havia estat encerclat per muralles i quedava tancada per tres portes: una, a la part nord-est, el portal de llevant i el de ponent. En aquesta vila Francesc de Verntallat hi tenia casa pròpia, avui ja enderrocada, però en el seu lloc es va aixecar el 2002 un monument a la seva memòria. La plaça Major era el lloc de convocatòria de la Universitat de la Vall en el segle XIV. Abans d’entrar a la plaça Major, hi ha can Maurici, antic Molí de la Conqueta. Hi ha noticies del molí de finals del segle XII i era propietat de Guillem Galceran de Cartellà. En algunes cases s’hi troben inscripcions hebraiques, que demostren l’ocupació d’un grup jueu en el lloc.

Com arribar-hi

Història

En alguns sectors s’han fet troballes arqueològiques que proven l’existència d’assentaments datats entre els segles VII i VIII a.de C.

Ja a l’edat mitjana, el 1184, Dolça, senyora de la Vall i del castell d’Hostoles, llega diversos masos d’aquesta parròquia a la seva filla Ermessenda. En aquella època, el poder civil era exercit pel senyor d’Hostoles i el poder eclesiàstic pel monestir benedictí de Santa Maria d’Amer.

Els segles XIV-XV les revoltes remences van sacsejar la vall. El famós Francesc de Verntallat en va ser el cabdill. Va ser una època dolenta per les guerres i els terratrèmols.

A partir del segle XVI fins el XVIII va ser una època de prosperitat tot i les adversitats que varen afrontar; sequeres, plagues, pestes, la guerra amb França, la des Segadors, la de Successió… L’explotació de la terra i del bosc, la potent indústria del drap, va propiciar un augment important de la demografia del lloc. Sant Feliu va arribar a ser la capitat de la Vall i d’una subcomarca molt extensa que incloïa, fins i tot, el Collsacabra.

El 1888 es va fer una reestructuració del terme i es van crear dos ajuntaments: Sant Feliu i els agregats de Sant Iscle de Colltort i Sant Miquel de Pineda, i els de les Planes, amb les Encies i Cogolls.

Actualment la seva economia basada en la indústria, la ramaderia i la petita agricultura, així com l’explotació forestal del bosc, és força important. A l’estiu és important el turisme.

Llocs d’interès

Elements arquitectònics

  1. Cases
    1. Mas Pallerols
    2. La Fàbrega
    3. La Torra
    4. Mas Bastons
    5. Mas Umbert
    6. El Colltort
    7. El Claperol
  2. Edifici Religiós
    1. Sant Feliu de Pallerols
    2. Sant Sebastià
    3. Mare de Déu del Roser
    4. Sant Iscle de Colltort
    5. Sant Miquel de Pineda
    6. Santa Cecília de Pineda
    7. Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut
  3. Fortificacions
    1. Castell de Colltort

Elements naturals

  1. Geòtop
    1. Volcà de la Tuta
    2. Volcà de Sant Marc
    3. Volcà de Puig Roig
    4. Volcà de Can Tià
    5. Volcà de Fontpobra

Festes i aplecs

Més informació