Descripció

La seva situació és atípica ja que es troba situada fora del nucli urbà. La façana està presidida per un porxo, reformat i amb rajoles amb dibuixos geomètrics. La porta, rectangular, està emmarcada per dues columnes. Al damunt hi trobem la data del 1720. El campanar és de planta quadrada amb un finestral a cada banda i una teulada en forma piramidal. L’absis, semicircular, queda tapat per uns edificis annexes al temple.

Aquesta església conté una relíquia de la Santa Espina. Segons el rector que hi havia el 1720: “… En esta Parroquia no he trobat nota alguna ni escriptura en que consti de la Invenció de dita Stra. Reliquia ni Com ÿ vingué… en temps passat, y en ocasio, que era Rector, o be servia esta Iglesia un Capellà francès se veÿe tems havie una llum molt resplendent en un forat; que encara vuÿ se conserva en la soca de un Roure que es dessota de la Iglesia, ÿ mirá que cosa era ÿ trpbaren una Espina, la qual prengué un dia lo Señor Capellà fancès ÿ sen fugie a Fransa, a no ser que quant fou al Portús perdé la vista, ÿ aleshores feu un proposit, o Vot de tornar la espina a S. Esteve, ÿ luego torná a cobra la vista… Una cosa ben particular passa av lo Roure ahont se trobá la Sta. Reliquia, que sempre conserva les fulles verdes, axis que no se experimenta ab los altres Roures…”.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert.