Descripció

El primer document és de l’any 979. Una donació del comte Miró de Besalú de l’església “Sanctum Andeolum” a l’església de la Seu de Girona. El 1362, és citada com a parròquia de “Sancti Andeoli”. El 1391, en el seu testament, Hug, baró de Santa Pau, llegà 40 sous per l’obra de l’església “Sent Aniol”. El 1558, Antoni D’Oms, baró de Santa Pau, atorga remissió als habitats de la parròquia, dita “Sancti Andeoli”.

Al segle XVIII es van fer unes reformes molt importants. Del seu estil romànics conserva l’àbsida, semicircular, sobrealçada, que mostra arcuacions i bandes llombardes. Al nord i al sud s’hi van afegir edificacions que a l’interior acullen capelles lateral. La nau també és sobrealçada. A migjorn hi ha una finestra romànica. A ponent hi ha el campanar de torre acabat amb un teulat en punxa i vessant als  quatre vents. A la part baixa del campanar hi ha una obertura rectangular cega on hi ha la data del 1803. La porta és a ponent i està protegida per un porxo. És d’estil barroc i te la data del 1759. L’interior estava decorat amb pintures modernes i tota l’àbsida estava coberta per un retaule de fusta.

Al 1996 es van portar a terme unes reformes. Quan van aixecar el terra, van descobrir un mosaic datat en el segle I-II. Aquesta troballa indicaria que en el lloc hi va existir, abans del romànic, un altre santuari o una casa noble. També s’hi van trobar restes de ceràmica. A més, al voltants hi ha un petita muralla, de defensa, pertanyent a un suposat poblat antic. Amb aquestes obres es va recuperar elements originaris del romànic. Es va treure el retaule, l’enguixat interior i es va deixar la pedra vista.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.

Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert.