Descripció

El 1268 trobem el primer propietari del mas amb el nom d’Arnald de Costabella.

El segle XVIII, Francesc Costabella hi va fer grans reformes, ampliant el mas. Les llindes d’algunes portes i la biga de la sala superior així ho corroboren.

Dins el terme de la finca hi trobem la cova dels Carlins on es diu que Blanca, esposa d’Alfons de Borbó, hi va fer nit.

El nom de Costabella va perdurar fins el casament d’Úrsula Costabella amb Pere Masó, de Palera. En aquell moment el cognom Masó va prevaldre tot i que la casa va retenir el nom original.

L’any 1957, Candi Agustí i Trilla, antic propietari, va publicar un llibre sobre la seva vida i en un capítol descriu la finca:

Si des de qualsevol cim de les serres dels contorns de Sant Aniol ens fixem en els baixos de la muntanya de Finestres, s’hi contempla un manyoc d’antics edificis que ens donen la impressió d’un petit veïnat; tots junts, no són altre cosa que els casals del mas Costabella, de llegendària anomenada a la comarca. La casa, més que de caire senyorial, té l’escaient d’una gran masia de pagès; aquesta està bastida amb gruixudes parets que emparen amples estances, al redós de les quals s’aixopluguen les nombroses famílies de dos masovers, que l’habiten amb completa independència l’una de l’altra. Una petita part de l’edifici, destinada a cambra de dormir i lloc per a dipòsit de grans, està reservada als menesters de l’amo.

Arrapinyats a les parets de la casa, com cadells amorrats al ventre de llur mare, es veuen petits edificis, de baixes teulades que aixopluguen corts i establies per al bestiar boví i de preu rodó. Davant la casa hi ha l’era per a la batuda; al volant s’hi troben bastits dos edificis destinats a corrals de ports i a pallisses per a assecador de menjar del bestiar. Darrera la casa hi ha un espaiós corral on la ramada s’ajoca a descansar. Des d’aquest corral s’encastella l’escalat de la muntanya cobert de bosc i coronat de cingleres de feréstega visió, que donen escorta permanent al santuari de Nostra Dona de Finestres. Pel costat i tot davant la casa, la muntanya baixa suaument, partida per feixes, per les terres de sembradura i, de feixa en feixa, aquesta terra s’estimba fins a la fondalada on passa el corriol d’escorrialles pluvials d’aquestes timberes.

La propietat de Costabella, a més de les terres de conreu, s’esfuma fins a perdre’s en grans boscúries que recorren diverses clotades de la muntanya, on es troben repartides petites cases de pagès, establertes més per a disposar dels qui les habiten com a guardians dels termes, que no pas pels guanys que reporten…”.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert.