Descripció

Del castell només en queden runes dels murs, restes d’una cisterna i algun fonament de l’antiga construcció.

Les cites documentals comencen el 947 amb l’acte de consagració de l’església de Santa Maria de Finestres on s’indica que esta situada “in castro dicitur Finestres”. El 979 torna a sortir citat en el testament de Miró, bisbe de Girona i comte de Besalú.

El lloc de Finestres era posseït pels comtes de Barcelona però el feu era del comtat de Besalú. El 1054, Guillem II de Besalú, convé retornar a Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, les escriptures de venda i donació atorgades al seu pare Guillem I el Gras, de “castris Finestris sive de Castro de Coltort”. També li reconeixia el senyoriu directe i les potestats de “duobus castris de Finestris i de castro de Coltort”. En aquest document parlen de dos castells de Finestres. Un altre document trobat parla de “castell major” i “castell menor”. Es creu que aquest altre fortalesa correspondria a la casa que s’anomena avui dia “el castell” i que es troba molt a prop del poble de Sant Aniol.

La pertinença del castell al comtat de Barcelona i l’ús per part del comtat de Besalú va dur molts enfrontaments entre els dos comtats. Mn. Constans diu: “el Castell de Finestres ha estat vis adés dins l’òrbita comtal barcelonina i adés amb gravitació dins el comtat bisulenc…”.

En els inicis del castell, els castlans van ser els senyors de Porqueres. Segons Mn. Constans, la fortalesa va ser seva fins a finals del segle XI. En segles posteriors, el cognom Santa Pau ja va lligat al castell de Finestres. Així doncs, es creu que els senyors de Porqueres foren els antecessors dels Santa Pau.

El 1364, la reina Elionor ven a Hug de Santa Pau els drets senyorials que la Corona posseïa damunt els castells de Finestres, Santa Pau i Sant Aniol. El 1397, el rei Martí l’Humà confirma al fill d’Hug els mateixos privilegis.

El segle XV, els remences es van apoderar del castell i el van convertir en el seu refugi i centre d’operacions.

Finalment, els terratrèmols de mitjans del segle XV van destruir la fortalesa.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert.