Descripció

És una construcció del segle XII, modificada en èpoques posteriors. En el document més antic, de l’any 1265, l’església ve citada com a “Sancte Marie de Intraperiis”. Al 1362 tornem a trobar la mateixa denominació. Al segle XVIII el temple era sufragani de la parròquia de Santa Cecília de Sadernes. El 1722, el bisbe de Girona Josep Taverner i Dardena, va visitar el temple i va ordenar que s’aixequés una sagristia per tal que hi residís un vicari.

És un edifici d’una nau. Es creu que en el segle XVII o XVIII van sobrealçar la nau i allargar per ponent. En aquesta part hi van obrir una porta d’entrada, protegida per un porxo i es construí un campanar de torre, amb obertures i teulat a quatre vessants. A llevant hi ha l’àbsida, semicircular, amb finestra cega, fris sostingut per mènsules i cornisa. A migjorn hi ha una finestra i la porta d’entrada primitiva, ara cega. Aquesta està formada per tres arcs en gradació recolzats sobre brancals rectangulars.

L’any 1986 es van fer obres de restauració.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.

Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert.