Descripció

Es desconeix el seu origen. Es tracta d’una pairalia i església juntes en un sol edifici. A la dreta de l’edificació hi trobem la font de Joan. Aquesta font alimenta un rierol que aflueix a la riera de Riudaura.

L’estructura de l’església correspon als inicis del segle XII tot i que es poden veure alguns vestigis d’una construcció anterior. Fins i tot hi ha les romanalles d’un oratori visigòtic (Antoni Noguera). La pica baptismal és de forma cilíndrica en la banda superior i tronco-cònica en la inferior. Va ser descoberta per Antoni Noguera capgirada dintre el recinte del cementiri.

L’església manté la nau, l’absis, el frontispici i el campanar de cadireta. Hi veiem uns afegitons, probablement del segle XVIII, per a reforçar l’absis i que són a l’interior de la cabanya de la masoveria.

Abans del 1936, la gent hi venerava una imatge petita, amb mantell fins els peus, que sostenia l’Infant damunt del genoll esquerre i amb un llibre a la mà. Mare i Fill lluïen una corona de llirs. Hi ha detalls que fan pensar que el seu origen es del segle XIII.

Com a santuari, el temple tenia molts privilegis. El més important, el dels trenta passos canònics, amb la pena d’excomunió.

Els goigs editats per la impremta Bonet el 1940 es titulen “Goigs en honor de Sant Joan Baptista, que es venera en son Santuari situat en la parròquia de Ridaura, bisbat de Girona”. Diuen el següent:

Als devots consoleu,
de Ridaura en la capella,
i d’una font prop d’ella
amb salut els regaleu,
els sospirs oïu piadós,
que l’afligit cor us envia”.

Finalment només afegir una descripció del lloc que va fer C.A.Torras a principis del segle XX: “Està adjuntada a una gran casa que serveix d’ermita y que no està avuy habitada, per no trobar-se ermitans o masovers que vuiguin viure en lloch tant desert. (…) El lloch es amagat, desert i solitari y tot convida al reculliment y a la melangiosa poesia”.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert.