Descripció

Es creu que la seva situació va ser la que ara ocupen la torre circular, la rectoria i una casa particular. De l’edificació original només en resten uns carreus de la dreta de la façana de l’església i un tros de mur de la rectoria.

Tot i la denominació de monestir, realment va ser un priorat ja que va ser regit per un prior i no un abat.

El seu origen es pot situar el segle IX. Segons el Dr. Noguera Massa: “A la primera fase monàstica, d’empremta fundacional i de caràcter privat, correspon l’erecció de Santa Maria de Riudaura, a la vall erma i deserta anomenada Riudazari, té lloc l’any 852 pel comte Wifred de Besalú”.

Va dependre del monestir de la Grassa. Durant un temps va formar part del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Les protestes del monestir de la Grassa  van provocar que el Sant Pare els restituís la seva propietat. Al llarg del temps aquest priorat va ser descuidat i va perdre gran part del seu prestigi i les seves terres. Finalment el papa Climent VII va atorgar la seva propietat a Sant Pere de Camprodon.

Situació

Fotografies

Bibliografia

Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert.